Constitució i ecologia
El 31 de gener d'enguany passarà a la història del catalanisme per la presentació a la societat civil dels tres projectes de futura constitució de la república catalana. L'acte, organitzat per la fundació gironina Llibreria Les Voltes, es va celebrar a la sala Bohigas de l'Ateneu Barcelonès amb la presència del jutge Santi Vidal, que encara no havia estat suspès pel ple del Consell General del Poder Judicial, i que era l'impulsor d'una de les propostes redactada per un equip de juristes i personalitats del món acadèmic (vegeu Una Constitució per a Catalunya, Pagès Editors, 2015). Posteriorment, el jutge més popular del Procés va aglutinar els redactors de les altres dues constitucions i un equip interdisciplinari d'experts per treballar en una única versió que s'ha d'entregar al Parlament a principis del 2016, amb el suport de diverses entitats com ara l'ANC i Òmnium Cultural, com a primer pas del procés de convenció constituent. Durant els darrers mesos, i entre d'altres iniciatives, també la CUP ha desvelat el seu full de ruta per aprovar en referèndum una constitució republicana basada en una anomenada iniciativa constituent popular.
La tasca desenvolupada pel grup, anomenat “Constituïm”, ha comportat analitzar les més de tres mil esmenes procedents de la societat civil rebudes als webs dels respectius projectes i en diferents fòrums de presentació i debat arreu. Es tracta d'una metodologia semblant a la que es desenvolupà a Islàndia quan, arran del moviment d'“indignats” (“Revolució de les Cassoles”), s'optà per redactar una constitució de base popular, lluny de la partitocràcia que va portar el país a la fallida. Malauradament, l'experiència acabaria menystinguda pel Parlament de Reykjavík. En el nostre cas, desitgem que aquest no sigui també el destí final del projecte.
El treball que s'ha fet després de la presentació a l'Ateneu i la publicació dels 97 articles a El Punt Avui ha estat apassionant i, si el Procés no s'encalla, afavorirà un ampli debat democràtic en temes clau com, per exemple, la dotació o no d'un exèrcit. Les innovacions que s'han incorporat en els diferents articles representen un canvi de paradigma en el concepte d'estat tradicional. Em limitaré a destacar les que fan referència als drets ambientals tan estretament lligats al model econòmic i al desenvolupament del nostre futur estat. Aquest drets condicionaran el seu creixement segons la capacitat de càrrega i els límits de la naturalesa que hem heretat. És a dir, el progrés de la república catalana es proposa que sigui permanentment fiscalitzat per l'estat ambiental del territori.
En el Preàmbul de la Constitució es fa referència als valors ètics que recull la Carta de la Terra aprovada a la seu de la Unesco de París el 14 de març del 2000 i presentada internacionalment a La Haia el 29 de juny del mateix any. També en el preàmbul es considera respectar el principi de precaució o “principi d'innovació responsable”, que té com a objectiu un desenvolupament econòmic eficaç, reflexiu i ponderat davant els riscos ambientals i que en cap cas ha d'esdevenir un principi d'immobilisme o inacció.
En els articles de la proposta de Constituïm.cat relatius al dret als béns comuns naturals, es defensa el dret de les persones a l'aire, al sòl i al subsòl; a fer un ús responsable dels béns comuns per no provocar la degradació de la biosfera i no perjudicar la seva regeneració; a tenir el dret de captar, transformar i usar l'energia continguda en els fluxos biosfèrics i litosfèrics per tal de gaudir d'una vida plena i saludable; a fer que els danys a l'equilibri ecològic comportin la seva reparació i regeneració per part dels que en siguin responsables. Els que hem col·laborat en aquesta redacció, alguns vinculats a la sectorial 3E (ecologia, energia i entorn) de l'ANC, hem valorat que una constitució del segle XXI que incorpora aquests drets s'avança al que, fruit de les dinàmiques que comportarà la lluita contra el canvi climàtic, esdevindrà una acció jurídica mundial: la creació d'un tribunal penal internacional del medi ambient que tingui competències en matèria d'ecocidis; un fiscal internacional especialitzat, i l'establiment d'un fons internacional d'indemnització ambiental i de sanitat pública.
La nostra Constitució pot ser pionera en la universalització del dret als béns comuns naturals i al de les persones a viure en un entorn ecològicament saludable.
