Qui ha perdut?

Tots han guanyat, diuen a Espanya. Tots han perdut, per contra. El primer gran derrotat ha estat Mariano Rajoy. El PP ha estat el partit més votat al Congrés, és cert, i ha arrasat al Senat, la cambra idiota. Això darrer garanteix el manteniment del dit ordre constitucional. Però Rajoy ha perdut la pau. D'entrada, patirà com pateix Artur Mas per ser investit president. No en té prou amb Ciutadans, la crossa que ha fet figa. Necessita, almenys, l'abstenció del PSOE. La tindrà, però suant. Ahir les borses van baixar, l'Íbex 35 va tremolar, Brussel·les es va inquietar i la prima de risc es va engreixar. Són raons de pes. El PSOE és un partit d'estat, del sistema. Com Ciutadans aspira a ser-ho. Pedro Sánchez no pot intentar substituir Rajoy sense fer trontollar encara més els fonaments de la casa que els és comuna. Podem encara no és un partit del sistema. Potser ho serà. Però no ho és. No és un bon aliat. A més, Sánchez necessitaria els vots de Ciutadans, que diuen que no van amb Pablo Iglesias ni a la cantonada, o el suport de la cuca fera separatista. Tot això encara és més difícil. Com que és l'estabilitat qui queda en evidència, Sánchez haurà de fer el que no vol fer. Després, Déu proveirà. Però, d'entrada, la política abrasiva del PP s'ha acabat. Aquesta és la bona notícia. Han perdut l'espanyolisme desbocat, l'arrogància i la ira. No ha guanyat ningú. Ni tan sols Podem, que tira coets de content però que es volia menjar el món i només s'ha menjat una poma. Tots han perdut.