Plats pel CUP al dinar de Nadal

El pitjors enemics de l'independentisme són l'avorriment, la incertesa o, pitjor encara, una barreja de totes dues coses.

La frase anterior us l'escrivia l'any passat per aquestes dates, recomanant als benvolguts lectors independentistes que tinguessin el dinar de Nadal en pau, sense picabaralles ni plats pel cap. El neguit, en aquella ocasió, era conseqüència de la baixada d'adrenalina posterior al 9-N.

Un any després, a l'avorriment per esgotament, a la incertesa innegable i a l'estrès posttraumàtic d'un cicle electoral intensíssim, s'hi afegeix la indignació. Aquella mítica figura del català emprenyat que es va fer icònica durant el tortuós procés de desballestament estatutari, que va ser substituïda pel català il·lusionat, esperançat, engrescat, valent, ara retorna amb força i amb més mala llet que mai.

Els dinars en família de demà, amb juntistes i cupaires al voltant de la taula, prometen discussions abrandades ja no pas a l'hora dels torrons i el moscatell sinó fins i tot abans d'arribar a enforquillar la pilota, amb gargamelles borbollejants d'escudella dient-se el nom del porc. Només a dos dies de l'assemblea en què alguns milers de ciutadans decidiran si el que van votar gairebé dos milions farà exactament tres mesos queda en no-res; només a dos dies en què es pot decidir que l'esperança d'un país independent haurà durat de Nadal a l'endemà de Sant Esteve, a les taules pot acabar volant en foc creuat la vaixella de les dates assenyalades. Al final resultarà que els vaticinis de Fernández Díaz, Aznar, Sánchez Camacho i tota la llopada unionista hauran sigut parcialment encertats. Certament, hi ha el risc que l'independentisme trenqui famílies. Però les pinyes no seran pas entre el cunyat de C's (que ara seu moix en un racó) i el pare republicà o la mare convergent. Seran entre el germà de Junts pel Sí, el nebot de la CUP i la cosina que ha decidit que, posats a votar algú que l'enganyi amb el procés, ha decidit votar Podem. Que la serenor presideixi la vetllada, i que l'únic que matem sigui el gall. Bon Nadal. Sigueu feliços.