Girona, ciutat de barris i de tots

Encara que a Girona hi ha punts coin­ci­dents per arri­bar a un gran pacte de

ciu­tat, com per exem­ple el com­bat con­tra les difi­cul­tats econòmiques dures (un 20% de les famílies a la ciu­tat), opor­tu­ni­tats de tre­ball qua­li­fi­cat (més de 6.000 atu­rats i més de 10.000 tre­ba­lla­dors que no arri­ben a final de mes) i l'acu­pun­tura urbanística als bar­ris (les inver­si­ons més deman­da­des pels veïns), de nou no ha estat pos­si­ble, com en el car­tipàs, perquè el govern va triar desen­vo­lu­par el seu pro­grama (de ciu­tat apa­ra­dor que mira cap enfora enlloc de fer-ho cap endins) de manera plàcida amb el suport d'ERC. El 12% d'incre­ment del pres­su­post (de 96.075.960 euros el 2011 a 107.342.532,95 euros avui), de manera majo­ritària, s'ha obtin­gut inten­si­fi­cant la pressió fis­cal de manera lineal als giro­nins: 4,5 mili­ons d'euros per l'incre­ment del 10% de l'IBI i 3,4 mili­ons d'euros de taxes i preus públics, en espe­cial, escom­bra­ries. En el ple d'orde­nan­ces, que no es van apro­var en el seu con­junt, s'hau­rien hagut d'incloure mesu­res de pro­gres­si­vi­tat segons renda (IBI social), sos­te­ni­bi­li­tat (boni­fi­ca­ci­ons per gestió verda o auto­ges­ti­o­nada) i foment de l'ocu­pació (boni­fi­ca­ci­ons impo­si­ti­ves asso­ci­a­des a petit comerç i empre­ses).

Si es pot cons­ta­tar que no és un pres­su­post just en fis­ca­li­tat, tam­poc ho és en matèria social. No es dóna solució, per exem­ple, al fet que hi ha cen­te­nars de nens i joves a la ciu­tat sense una ali­men­tació digna. La par­tida pro­po­sada per CiU ha estat tan insu­fi­ci­ent com la de l'any pas­sat i ERC hi va afe­gir 12.000 euros (255.000 euros en total). El suple­ment que suma l'acord amb els repu­bli­cans, que per aquesta qüestió alguns dia­ris van dir que l'acord tenia una base social, és gai­rebé una anècdota. Vol dir un 0,1 %del pres­su­post. Aquest any, hi ha hagut 952 beques dene­ga­des total­ment i 663, par­ci­al­ment. Una sola beca té un cost d'uns 6.000 euros. Gai­rebé les matei­xes més de 1.600 i mol­tes peti­ci­ons de beques de famílies amb ingres­sos infe­ri­ors a 1.300 euros, doncs, con­ti­nu­a­ran dene­ga­des. La des­pesa social gene­ral en opor­tu­ni­tats és la mateixa que l'any ante­rior, quan es va pac­tar amb el PP (4,8% del pres­su­post).

El pro­blema quan es parla d'ocu­pació a l'Ajun­ta­ment és que el govern diu que hi inver­teix 2,5 mili­ons d'euros, perquè hi suma la inversió de la Gene­ra­li­tat en cur­sos de for­mació. Però els cur­sos de for­mació no són ocu­pació. Són coses dife­rents. Els soci­a­lis­tes vam apro­var 500.000 € per a plans d'ocu­pació direc­tes el 2013 (Girona Actua) amb CiU en el govern. Els soci­a­lis­tes demanàvem dupli­car com a mínim aquesta apor­tació; ens vam ale­grar de sen­tir els regi­dors d'ERC dema­nant tri­pli­car aquesta quan­ti­tat, i per això ha estat tan dece­be­dor veure gai­rebé la mateixa quan­ti­tat que els anys ante­ri­ors. I s'ha dei­xat per­dre el pro­grama a les cases d'ofici en què el tre­ba­lla­dor s'espe­ci­a­lit­zava com a paleta, jar­di­ner, elec­tri­cista, etc. No ha exis­tit la volun­tat d'inver­tir recur­sos públics en ocu­pació per a tre­ba­lla­dors amb for­ma­ci­ons i experiències dife­rents en nom del dret a les opor­tu­ni­tats.

Els pilars d'una nova Girona hau­rien d'estar objec­ti­vats en una fis­ca­li­tat més justa (pro­gres­si­vi­tat en les orde­nan­ces), garan­tir opor­tu­ni­tats a canvi de mèrit i esforç (pres­su­pos­tos soci­als i d'ocu­pació) i, final­ment, ende­gar una segona tran­sició que arti­culi la ciu­tat com un tot. S'inclou la par­tida per al pro­jecte del pla inte­gral de Sant Narcís (que no hau­ria estat pos­si­ble ni de lluny sense el ple excep­ci­o­nal forçat pels soci­a­lis­tes i la CUP), però no es com­pro­me­ten per escrit a desen­vo­lu­par-lo l'any vinent, com sí que suc­ce­eix en altres par­ti­des. Això encara és més dece­be­dor si sabem que no s'ha exe­cu­tat la inversió per al pla espe­cial dels bar­ris del sec­tor est ni s'han des­ti­nat recur­sos per al pont sobre l'Onyar, el punt de lec­tura o el car­ril bici. No s'afron­ten la urba­nit­zació de zones degra­da­des ni la il·lumi­nació d'espais fos­cos en el con­junt de la ciu­tat.

Aquests pres­su­pos­tos inver­tei­xen 4 mili­ons d'euros en els fons d'art San­tos Tor­ro­e­lla i 145.000 euros en els plans espe­ci­als anun­ci­ats al sec­tor est i Sant Narcís. Mig milió d'euros a per­so­nal de con­fiança i la mei­tat d'això a beques men­ja­dor. Dos exem­ples que fan evi­dent que el rumb hau­ria de ser un altre. Girona ha de ser, en pri­mer lloc, una ciu­tat de bar­ris on viure amb qua­li­tat humana, perquè hi ha opor­tu­ni­tats de tre­ball digne, es lluiti de manera cons­tant amb un sis­tema de drets garan­tits con­tra la desi­gual­tat fla­grant i espais urbans ama­bles que facin ciu­tat en el con­junt de Girona.