S'acaba el temps

Sort en tenim tots plegats. El dia 10 de gener s'acaba el termini dels volantins. Aquest és el darrer cap de setmana per organitzar-ne concursos. Pista tancada. És cert que Catalunya no té una llei electoral pròpia. Aquesta és una de les mancances que cal menjar-se amb salmorra. Però alguna cosa bona té, l'actual, que és la de l'Estat. Marca un començament i un final, a partir del moment de la constitució del Parlament, per investir president de la Generalitat. El temps s'acaba. Encara que la pólvora sigui il·limitada. Per tant, la nova volta de caragol que avui faran els senyors de la CUP serà la darrera. Una cosa és haver de criar un hàmster i una altra de ben diferent suportar el dia de la marmota. Si els òrgans de govern, de representació o de gestió de la CUP avui empaten o s'encallen o s'embadoquen, ja no tindran més dret a la rectificació. El mecanisme del rellotge electoral cridarà de nou a urnes. Al·leluia! Sense aquest límit, els dubtes i els equilibris dels senyors cupaires es podrien haver eternitzat. Si la decisió final permet la investidura d'Artur Mas, pot passar de tot. A la CUP. I al govern ixent. Perquè el grup parlamentari de l'esquerra rupturista i la mateixa esquerra rupturista es poden convertir en un vesper. No hi hauria al món prou amoníac per curar mossos. Si la decisió de la CUP porta a eleccions, la incertesa serà també inevitable, però almenys seran els votants els qui decidiran si volen més traca. Avui es tanca una etapa. Benaurat sigui el nou any!