Full de ruta
Mirar endavant
I al final tot s'ha reduït al qui. Potser si la CUP hagués començat per aquí s'hauria estalviat –i de retruc a la resta– tres mesos de gestos, reunions, negociacions, assemblees, empat i divisió interna. En què queda la declaració de ruptura pactada amb Junts pel Sí que hi havia qui veia com l'inici de la independència? I totes les mesures del pla de xoc? Potser eren passos necessaris per arribar on som. Aquell punt exacte en què ha quedat provat que allò que en el procés “no hi sobra ningú” no és compartit per una minoria –ara decisiva–, que les sentències repetides una i mil vegades atrapen i esquerden unes forces que no són monolítiques i, en definitiva, que cap de les formacions ha estat prou generosa per traslladar a la realitat el resultat sorgit el 27-S de les urnes. És una llàstima.
El nou any arriba amb les posicions de la CUP i Junts pel Sí en ferm i amb eleccions a la vista. Si no hi ha sorpreses, seran a finals de febrer o a primers de març. I abans que comenci l'eterna campanya electoral i s'amplifiqui el soroll del debat català, potser caldria respirar i calmar-se. Per agafar impuls i anar endavant. I afrontar la convocatòria amb realisme. Ni els previsibles comicis són una oportunitat per al sobiranisme, ni el procés està mort. Està cansat, això sí. Fatigat de tanta i tanta pressió, promeses i esperes. Frustrat després de constatar que l'entesa social no ha servit per facilitar l'acord polític. Ningú va dir que fos fàcil. O potser vam creure que ho seria més del que la realitat, tossuda, ha acabat per demostrar. Estaria bé no complicar-ho més. Deixar llast dels darrers mesos i mirar enllà. Un horitzó amb comicis no sembla bon moment perquè les forces facin una treva. Ni tan sols les independentistes. ERC, que pressiona perquè s'esgota el termini per tancar un acord, no vol ni sentir a parlar de reeditar una coalició per a la qual CDC ja colla. Hi concorrin com hi concorrin, cal recordar l'objectiu comú. Que fins fa poc es veia possible. Estaria bé no fer res que contribuís a allunyar-lo més.