Raons discursives

Mai no hem arribat tan lluny al nostre país en un procés d'independència. Mai no hem sigut tan a prop de tenir un estat. I mai els discursos de les diverses formacions sobiranistes no han tingut una càrrega de significats tan forta com la d'aquests dies. Vist el viacrucis de les negociacions, la conceptualització del procés té una gran varietat de matisos. En lingüística, el coneixement dels trets fonètics d'una llengua s'obté gràcies a una sèrie de contrastos (més o menys vibrant, més o menys palatal, més o menys sonor...). En política, el coneixement d'una negociació s'obté també per contrastos, a base d'intercanvi d'opinions, i on la suma de propostes no assegura un acord satisfactori per a les dues parts.

Contrastar, intercanviar, matisar, redefinir, concedir, etc. són alguns dels verbs emprats en aquesta llarga persecució del consens. Termes que dibuixen la geografia dels relats discursius d'ençà del 27 de setembre, uns relats marcats sobretot pel qui, abans que el què, el com o el quan. Malgrat que també ha aflorat el discurs d'un pla de xoc social defensat per la CUP-Crida Constituent, s'havia imposat entre les seves bases dividides el qui com a condició sine qua non per seguir el procés. Junts pel Sí, la candidatura més votada amb més d'un milió sis-cents mil vots, s'ha sentit prou legitimada per defensar a ultrança el candidat Artur Mas. Aquesta defensa aferrissada, però, ha tingut el petit gran inconvenient que s'ha hagut de consensuar amb la CUP-CC, que ja en campanya va anunciar que no investiria Artur Mas. La llengua és un instrument al servei de la gent, que funciona per una bateria de contrastos. La política també és un instrument que només té sentit si l'objectiu darrer és la comunicació i, per tant, la negociació generada per la carta de colors argumentativa.

Els discursos de les dues parts en “conflicte” tenen raó, però cap la té en exclusiva. La qüestió de fons és que amb unes noves eleccions ningú hi guanya i tothom hi perd, per desencís de l'electorat. Fins al 9 de gener en els discursos han prevalgut les raons de partit i no les d'un govern provisional que ha de portar a una autèntica i justa república catalana.

Tenia un somni la nit del 5 de gener: els Reis, els Mags, portaven fins al Palau una lliure i sobirana República Catalana després que Mas cedís a no ser investit (fins i tot podia sortir-ne reforçat en unes eleccions constituents). Tenia un somni que ara s'ha complert, amb un gran Mas estadista a qui sempre agrairem els serveis prestats i un relleu que amb l'acord escrit assegura l'estabilitat parlamentària. Pugem de nou a les muntanyes russes sense por del vertigen.