Agències de càmping

Les agències de càmping –perdó, de ràting– diuen que avaluen el risc que comporta als inversors refiar-se dels actius financers de les empreses o les administracions. Això diuen. En realitat, no solen encertar-ne ni una. Perquè exactament el valor que menys entenen aquestes oficines és el risc. Com que elles mai arrisquen res... És arriscat en aquests moments renovar la confiança en el deute públic de la Generalitat de Catalunya? Gens. Se'n fa càrrec l'Estat espanyol, que n'és el darrer responsable, en definitiva. I ara el tenidor. Perquè més del 70 per cent d'aquest deute ha anat a parar a mans dels senyors de Madrid, que l'entomen perquè no poden fer una altra cosa. Ells, per cert, són molt menys fiables que la Generalitat. Però al darrere tenen la garantia del Banc Central Europeu. I això és molta garantia i poc de risc. Sort en tenen. I malgrat tot, aquestes agències, autèntics càmpings del càlcul financer i la intel·lectualitat, rebreguen pel tarquim el deute de la Generalitat. Cada vegada més que l'anterior. I la condemnen, per tant, a continuar depenent de la voluntat del ministre d'Hisenda espanyol. Ara els senyors de Moody's, una de les grans, han empès el deute públic català a la categoria de paper de vàter. Moltes gràcies! Apel·len, per fer-ho, a “les tensions polítiques”. Precisament, aquest deute és bo perquè hi ha la tensió. Sense la tensió, Catalunya estaria condemnada eternament a la subordinació i el seu deute seria traca. No entenen res, els tios del càmping!