De set en set
Dels suburbis romans
És estrany que, en saber de la mort de Franco Citti, primer de tot no el recordés en els seus films amb Pasolini; em va revenir la seva presència a La lluna, un film de Bertolucci en què, ballant en un bar, intenta seduir l'adolescent protagonista i s'hi abraça com si volgués recuperar la joventut perduda. Em consta que aquest pretés homenatge de Bertolucci a Pasolini, com si volgués evocar-hi la seva atracció pels joves canviant els ragazzi di vita dels suburbis romans (els borgate) per un noi benestant fill d'una cantant d'òpera nord-americana, no agradava gaire a Franco Citti. Aquest va ser un ragazzo dels suburbis que Pasolini va conèixer després d'arribar Roma. Pasolini, que va instal·lar-se en un borgate havent marxat de Casarsa en ser denunciat per mantenir relacions sexuals amb adolescents, li va fer de mestre, va fer-hi amistat i va pensar-hi perquè, en el seu primer film, fos Acattone, un proxeneta condemnat a un destí tràgic. A Mama Roma, Citti va encarnar un altre proxeneta que no deixa en pau Anna Magnani. Per a Pasolini, també va convertir-se en Èdip Rei i va fer de dimoni a Els contes de Canterbury i Les mil i una nits. Aleshores, ho va dir Pasolini, la Roma popular dels borgate havia sigut víctima d'un genocidi: el consumisme i la televisió, creant una uniformitat vital i cultural, van posar fi al món del qual provenia Franco Citti, però aquest, amb tot, va continuar transportant-lo al cinema amb el cos, la gestualitat, la manera de parlar.