Monarques

Però, de què serveix un rei? Talment, una pregunta a la qual, almenys jo, no tinc resposta. Tot i que la vella Europa en té una bona reserva, costa entendre el paper de les monarquies, llevat que entenguem com una bona feina social el fet d'omplir força pàgines de les revistes setinades i/o que siguin un bon recurs per presidir actes protocol·laris, amb o sense cabra. Encara, mantenir la parafernàlia reial em fa pensar en el gerro de porcellana que hi ha a la taula del rebedor de casa, aquella andròmina regalada per la tieta soltera, que va servir per tapar un forat i fer goig i ara em pregunto per què la mantinc allà si fins i tot ha deixat de fer-ne, de goig. Aquests dies el rei de les Espanyes ha tingut feinada, perquè ha hagut de fer petar la xerrada amb la majoria de representants del Congrés de Diputats per veure a qui encarrega formar govern, si és que això és possible. En resum, una feina que hauria de fer el president del Congrés i que la llei delega al Borbó, potser per entretenir-lo i donar contingut a l'anacrònica institució. Total, un esforç complementari, quan ell sempre està ocupat i no li queda temps ni per prendre un cafè protocol·lari amb la presidenta del Parlament català. Segur que les converses a La Zarzuela no serviran de gaire res, perquè tot es decidirà en altres verals, on el Madrid polític haurà de fer noves provatures. Des de l'articulació del país, interessa veure com acaba el trencaclosques estatal; després ja parlarem de la república catalana. Ah! I si convé agrairem els serveis prestats.