El legitimat

El senyor Ballesta, flamant i sorprenent alcalde de Girona, s'ha fet un tip de dir i repetir a tort i a dret que se sent “legitimat per ser-ho”. Ningú li ho discuteix ni cal que torni a dir-ho, malgrat que tothom sap també que ho ha estat a empentes i rodolons, fruit d'una manipulació vergonyosa. Els fets esdevinguts els darrers dies per l'elecció del batlle de la ciutat són increïblement extravagants i lamentables. No cal que els narrem, perquè són de domini públic. També és sorprenent que tanta colla s'hagi prestat a fer-li el joc, i que el mateix Carles Puigdemont, a qui tothom ha felicitat per la seva fulgurant ascensió a president de la Generalitat, s'hagi conjurat per inventar-se un candidat que ningú esperava, escollir-lo “a dit”
i exercir maniobres de tota mena per arribar a tenir el consens necessari per nomenar-lo, enmig de cares llargues i corredisses. Un desdeny, a més, per als regidors, als quals s'ha desqualificat ostentosament. L'exalcalde coneixia bé el tarannà de cada un, després de cinc anys de tractar-los, i tenia clar que cap d'ells ni elles podia assumir la vara d'alcalde. La veritat
és que no sé com es deuen sentir, si no és que ja hi tenen pell morta.

El primer que recomanaríem al nou alcalde és que difongués un missatge d'humilitat. De molta humilitat. Pot estar tan legitimat com vulgui, però s'haurà de guanyar la vara i el respecte dels ciutadans començant de zero. Girona és una ciutat mil·lenària, amb un passat històric impressionant, un present esperançat, però amb un futur incert pels perills de tota mena que se li presenten, i –a més– amb unes arques buides. Els gironins tenim una gran sensibilitat i una debilitat extrema per la nostra ciutat. I per a nosaltres l'alcalde és un referent, un mirall, el pare de tots. No hi ha fet ni circumstància que s'esdevingui que hom no n'esperi l'opinió, la gestió...
o l'emprenyada de l'alcalde. Ell ha de portar la ciutat al millor futur, comptant amb tothom i procurant consens i adhesions plenes. I tot això, només amb legitimitat, no s'aconsegueix de cap manera. També ha de saber que fent gestió administrativa no n'hi ha prou: l'alcalde de Girona ha de tenir un punt de bogeria, una il·luminació
al cervell, com han tingut els seus precedents –amb diferents matisos– i per fer això s'ha d'envoltar de gent preocupant, perillosa, gairebé llampada, però disposada a evitar el
marasme i l'avorriment.

No en podem donar cap opinió,
per ara. Com deien els barons en l'obra Becket o l'honor de Déu, hem d'esperar que surti, que s'ensenyi, que prengui decisions, que engresqui. Només llavors començarem a saber-ne alguna cosa. I no el planyerem, perquè s'ho ha buscat. Tant
de bo que ens sorprengui!