Molt camí per recórrer

El nombre de viatges del sistema de transport públic de la demarcació de Barcelona va registrar un rècord històric l'any passat, arribant als 938 milions, uns 23 milions més que l'any anterior i més de dos milions més que la fita ara superada, la de l'any 2011. A més, és una xifra que se situa en un nivell semblant –quatre milions per sobre– a la xifra de l'any 2008, 934 milions. Aquest any, a l'inici de la crisi, va marcar el començament d'una davallada que, tret de la punta de l'any 2011, va arrossegar el transport públic fins als 887 milions de viatges l'any 2012, 51 milions per sota de la xifra actual. Sempre hi ha dues formes de veure les coses... i ja està bé agafar-se a la positiva, el rècord, encara que es degui, gairebé en la seva totalitat, a la millora de la situació econòmica, cosa que ha generat més mobilitat, per motius laborals i d'oci. I no podem deixar passar altres fets positius, com ara l'entrada en funcionament de l'allargament dels FGC a Terrassa o la rebaixa del preu de la T-10 d'una zona. Ara, la realitat, en xifres, és que el sistema de transport públic està estancat. L'any 2008, 934 milions de viatges; l'any 2015, 938. Certament, set anys molt durs, però set anys també en què s'hauria de revisar molt i molt, i des d'un punt de vista autocrític, quines han estat les decisions sobre el transport públic metropolità. I, sobretot, sobre el de la segona corona. La batalla contra el cotxe no és només ideològica, és pràctica. La gent ha de saber els mals que provoca la contaminació o que el bitllet que paga està subvencionat per a la subsistència del sistema, però, sobretot, ha de poder usar un transport públic a un preu adequat, un transport públic còmode, net, amb una velocitat comercial adequada, etcètera. I cal, a més, pensar molt bé quines són les properes inversions que s'han de dur a terme i en quin mode de transport. Allargar els FGC ha fet augmentar i molt els viatges, però sense una millora de freqüències això serà passatger, per exemple.