Fem net amb el passat vergonyant

Tota ciutat té una història i és important que els seus habitants la coneguin, però no és forçosament necessari que s'hi reconeguin.

En totes les societats, com en les famílies, hi ha membres de diferents tarannàs, amb diferents trajectòries personals i professionals, i no sempre hi hem d'estar d'acord ni compartir, i encara menys justificar actes que puguin ser reprovables.

Però no estem parlant d'una simple discrepància ni de diferents maneres d'entendre el nostre entorn o el món, estem parlant de valors democràtics, de ser partícips en menor o major grau del cop d'estat que va alterar el curs democràtic de la història de Lleida.

Quan demanem que es canviïn els noms de determinats carrers de Lleida no ho fem per un caprici estètic ni per raons personals. Ho fem per dignitat ciutadana, per honestedat. Sí, hem de ser honestos, conèixer el nostre passat i rebutjar les etapes vergonyants del mateix.

Els lleidatans no ens hauríem de sentir orgullosos del passat franquista de la ciutat, especialment massacrada pels qui es van aixecar contra la democràcia, i no només durant la Guerra Civil, sinó també en la repressió posterior.

A la vida totes les decisions que prenem comporten unes conseqüències que hem d'assumir. En tot cas, sempre podem triar. Aquesta és una de les potestats potser més identificatives de l'ésser humà: el lliure albir.

Cal explicar que durant la dictadura franquista a Lleida hi va haver fins a tres camps de concentració i la presó estava plena de represaliats, en alguns casos només per ser mestres o metges durant la República.

Cal recordar que el règim franquista va signar sentències de mort fins al darrer moment, com la de Puig Antich i les del procés de Burgos, i fins i tot es van perpetrar crims com la massacre de Vitòria, on la policia va assassinar, disparant a boca de canó, cinc treballadors que sortien de l'església on s'havien refugiat.

Lamentablement, avui dia encara hi ha carrers de Lleida que tenen el trist honor d'homenatjar personalitats d'aquella època antidemocràtica. Un fet que, des del grup municipal d'Esquerra Republicana-Avancem, entenem que s'ha d'esmenar d'una vegada per sempre.

No estem demanant cap judici sumaríssim, no estem demanant la reprovació pública, que també podríem... Només demanem que no s'honori qui representava l'autoritat a Lleida mentre succeïen aquests fets. Demanem no amagar el cap sota l'ala i resoldre una situació que, sigui dit de passada, no entenem perquè no es va deixar neta als anys 80 quan es van canviar els noms dels carrers del passat franquista i es van desmantellar els monument que, com els noms de carrers, enaltien el vergonyant període històric.

Finalment, hem hagut de presentar una moció al ple de l'Ajuntament de Lleida, després de veure que la comissió especial de carrers és merament informativa i no permet als grups municipals incidir en els noms dels carrers de la nostra ciutat. Segons se'ns va informar, aquesta qüestió depèn estrictament d'Alcaldia, és a dir, que és una potestat exclusiva de l'alcalde. Potser n'hauríem de canviar el funcionament.

La moció l'hem presentat no només ERC-Avancem i, per tant, té voluntat de consens i de recollir el malestar de molts conciutadans que reclamen aquest canvi. Ciutadans que mereixen viure en una ciutat digna, també amb el nom dels seus carrers, que són part de la identitat de Lleida.

Cal aprofundir en els valors democràtics d'una societat i ser-ne el reflex, i això també passa per fer net amb el passat, recordar-lo i explicar-lo, no pas per repetir els errors. Assumim-los, però no els dignifiquem. És un deute que tenim amb tants altres lleidatans que van perdre la vida per defensar el ideals de democràcia i llibertat.