La transició

La transició avança a bon pas. Als pins ja no hi pengen boles de colors llampants, ja hi ha bosses d'erugues. Bosses de processionària, que, com que no fa fred, s'escampen de manera descontrolada. De 700.000 hectàrees de bosc, a Catalunya, 100.000 estan afectades, i en certes zones el boom de la processionària és un problema de salut pública.

Amb l'arbre desguarnit, és hora de desmuntar el pessebre perquè dimarts serem a la Candelera, festa que tanca el cicle festiu nadalenc. Una festa de presentació de Jesús al temple i purificació de Maria, calcada a la litúrgia cristiana de la que feien grecs i romans que anaven en processó fins als cementiris amb petites espelmes beneïdes per guiar les ànimes dels morts. Tot són processons i de fet empalmarem amb la rua del carnaval avançat, que n'és una altra. Avançat pel calendari de Pasqua. Per bé que ja fa molts anys que el dia a dia és molt més carnavalesc que la festa estricta. La disfressa, l'engany són norma. Amb tot la transició avança. Avança en moltes direccions. Pere Portabella, que està a punt d'estrenar el seu segon Informe General, retrata l'actual moment com una reedició del canvi que va suposar la transició del franquisme a la democràcia. Dels canvis en l'art, a l'esgotament del model polític del 78, fins a dues fortes transicions, la que ha suposat el 15-M per l'esquerra, amb l'aparició de partits com Podem, fins al procés sobiranista, acabant amb la sacsejada planetària que suposa el canvi climàtic. Transicions en marxa, processons com la dels dirigents polítics espanyols que van a veure el rei com qui en un joc d'estratègia amaga o ensenya les cartes. Que hauran de definir qui se sacrifica en benefici de què.

Tot són indicis de canvi, des de les erugues i la calor hivernal que ens marquen aquest daltabaix del clima, fins al “caloret” de la Barberà que ha vist com desfilaven davant del jutge i un rere l'altre tota la seva gent de confiança. I les hores que avancen implacables, esperant que es completi la transició.