El plasma

Intueixo que els testos de la terrassa de La Moncloa actualment deuen ser els més ben regats de la península, quan el seu llogater no té altra feina en l'agenda i es pot dedicar a tan alta empresa, mentre contempla el galdós títol en funcions. Quiet, mantenint les constants vitals, el senyor de la casa espera, sense saber què, i desitjant que res es mogui.

La infernal matemàtica electoral ha deixat Madrid en una intensa depressió política. Els números no quadren i caldrà inventar equilibris dignes del millor funàmbul. En el ball de gala no n'hi ha prou d'aconseguir parella, i cal una múltiple abraçada, que, fins i tot, pot ofegar. Marcat amb sang pels seus barons, un tal Sánchez ha entomat el desafiament, quan potser no li quedava més remei, però res li assegura sortir de l'escomesa. Temps quasi impossibles per a la política.

Mentrestant, a La Moncloa, Mariano Rajoy segueix paralitzat, amb l'agenda buida i les maletes a mig fer. Igual com ha estat durant quatre anys, temps suficient per alimentar la fama d'home-plasma i de governant covard, incapaç d'afrontar cap dels grans problemes de les Espanyes i especialista a convertir diàlegs necessaris en qüestions judicials. Ara, víctima de la seva pròpia actitud, es troba que no li ofereixen res i ni tan sols volen parlar amb ell.

En la soledat d'un president en funcions només preocupat per si Catalunya mou algun peó, Rajoy manté el compromís de seguir regant els geranis, no fos cas que també es morissin i no florissin a la primavera.