Nang! (1)

Diria que l'associació de veïns del Barri Vell de Girona s'erigeix en intèrpret de massa veïns quan proclama “la indignació i perplexitat majoritària” per la mesura d'aturar les campanades de la catedral durant la nit. M'ensumo que hi ha més d'un veí, i més de dos, i més d'unes quantes dotzenes a qui ja els va bé... O és que al Barri Vell no hi viuen insomnes, ni gent estressada, ni malalts, ni nadons? Tothom hi dorm com una soca?

Fa anys vaig llogar un apartament al costat de l'església d'un poble de marina. Van ser vint dies de turment de quarts, mitges, tres quarts i hores completes. Ara –ho hem vist a Sant Pere de Rosselló– els campanars s'ensorren i ja està, però en aquell temps, ni aquesta secreta esperança no tenies. A sobre, si l'endemà en parlaves amb la gent, et deien que què dius, home, que allò és cultura, tradició, arrels... Sí? Vine cap aquí: de petit, tu no veies passar els seguicis dels enterros per sota de casa? Tradició mediterrània, no? I què, no es van suprimir en favor de la necessària ordenació del trànsit? La teva àvia, digues, no anava a missa amb mantellina i mànega llarga? Que hi va, la teva filla? I les incineracions? Comencem a ampliar cementiris? Molts defensors de la tradició religiosa no vacil·len gens a acceptar-ne una adaptació quan constaten que sí, que entrebanca el dia a dia. Ah, noi, però, amb el turisme tothom s'hi veu amb cor. Aquest turisme –veritable deus ex machina que baixa i ens salva els balanços– és maltractat als bars, estafat als taxis, escarnit a la platja i encara el volem xeringar, de mitjanit fins a les set del matí, fent-li escoltar noranta-vuit ceballots (més els repics) que engega una catedral plena de cultura. Això sí: l'endemà, a afluixar la mosca per admirar la nau i el tapís de la Creació.

L'hotel Històric de Girona ha fet el que han de fer tots els comerciants: vetllar per la seva parròquia sense que en surti irreversiblement perjudicada cap altra. Perquè, a veure, a qui perjudica el silenci nocturn de les campanes? Ah, que tu les enyores? Doncs demana al reverendíssim senyor bisbe que te n'enviï el so digitalitzat. T'instal·les l'ordinador a la tauleta de nit i au, et grates satisfet l'entrecuix quan soni cada quart d'hora, abans de girar-t'hi de cantó. I tranquil, si els guiris prefereixen dormir, ells s'ho perden...