Credibilitat socialista zero

Cada cop que sento Miquel Iceta afirmar, amb aquella vehemència que el caracteritza, que el PSOE manté el seu projecte d'estat federal, m'agafa una vergonya aliena monumental. Entre altres coses perquè Miquel Iceta sap perfectament que al PSOE no hi ha hagut ni hi ha ni hi haurà, voluntat política per tirar endavant un estat federal a Espanya. I no hi serà ni en el cas que, un dia o altre, els hi obligués l'aritmètica parlamentària. En aquest moment, ni que sigui per tocar poder, assumint les condicions gairebé impossibles de Podem. O en un futur proper, fruit d'un nou resultat electoral. De fet, l'única cosa federal que tenen, a part de l'existència d'un PSC cada cop menys autònom, és l'anomenat comitè federal que, com tothom sap, de federal, només en té el nom, i encara.

Cert que en política tot és possible, però costa molt de creure que el PSOE plantegi, a partir ara, polítiques que no ha fet en els últims 35 anys. Com un referèndum per a Catalunya, com proposava el mateix PSC no fa tant. O tirar endavant algunes de les propostes que eren incloses en l'Estatut català del 2006, aquell que Zapatero havia d'aprovar sense tocar ni una coma i al qual el seu partit va passar el ribot sense contemplacions. Estem parlant de pacte fiscal o de permetre seleccions oficials esportives a Catalunya. O que prevegi polítiques que defensin i promoguin el català amb valentia, fent obligatori, entre altres coses, l'etiquetatge en català en tots els productes. O aplicant, per fi, un pla racional en infraestructures, fent realitat tot allò que, mentre va governar, incomprensiblement, no va ni planificar ni executar. Per exemple, el corredor mediterrani de mercaderies i viatgers, i posar fi d'aquesta manera, definitivament, a la vergonya que suposa que entre València i Barcelona hi hagi encara un tram amb una sola via.

Ja ho veu, senyor Iceta, tot de coses que un estat català independent podria fer sense problemes.