Opinió

Full de ruta

La veu de la Muriel

La veu de la Muriel no s'alçava mai més del compte i, en canvi, se sentia tan clara com la que més

Flors fresques i una estelada a la porta del Parlament. Reconeixement sentit i espontani a la que ha estat un dels artífexs del procés sobiranista en els darrers anys. Muriel Casals moria diumenge a la matinada. El món polític, social i cultural plorava la seva pèrdua. I ciutadans anònims li retien un senzill però emotiu homenatge davant de la cambra catalana. Poms, banderes i algunes espelmes. Un memorial improvisat mostra de l'estima a una de les imprescindibles de la història recent del país. De figura fràgil, Casals deixa un buit enorme.

Política de referència, fa no gaire, era una dels testimonis que apareixien al programa Som Dones, espai del Canal 33 que abordava amb mirada femenina qüestions com el compromís, la feina, els vincles... Impressionava per la sinceritat. La discreta encara presidenta d'Òmnium es definia com a tastaolletes, parlava del pas del temps i els seus efectes, de l'amistat o de la necessària formació de les dones. “Si no, estaríem condemnades a esperar el príncep blau, aquella història tan trista de ser un ésser inferior que creu que en vindrà un altre de fantàstic perquè et salvi.” Era justament aquesta lucidesa barrejada amb molta fermesa i unes formes exquisides la que la feia tan especial. En tots els àmbits. Casals provava que la solidesa no està renyida amb el diàleg i menys amb la bona educació. Que les conviccions es poden defensar sense cridar, lliçó fonamental immersos com estem en temps de soroll, gestos i bullícia. Sempre des de la serenor, la veu de la Muriel no s'alçava mai més del compte i, en canvi, se sentia tan clara com la que més.

“Un és lliure en la mesura que els altres el deixen ser lliure”, sentenciava asseguda en un sofà que compartia amb Montserrat Tura, Roser Capdevila, Carme Ruscalleda... I s'hi reconeixia. Des d'Òmnium, braç a braç amb Carme Forcadell, va treballar infatigablement per a la construcció d'un país nou. El camí fet s'explica per la seva feina intensa per sumar i anar endavant. Més trist, més ombrívol, el trajecte continua.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia