Abandoneu tota esperança

Pel que sembla, de manera provisional, Pablo Iglesias i la tropa de Podemos mantenen el referèndum a Catalunya –quin referèndum?– com a condició vigent per arribar a pactar un govern amb Pedro Sánchez. La persistència de Podemos dóna esperança als qui consideren que Catalunya i Espanya encara poden “encaixar”. L'encaixada de l'ós. Aquesta gent tan animosa té raó en una apreciació. Per primera vegada en política “espanyola” –espanyola central– hi ha una opció que planteja una solució plausiblement democràtica a “la qüestió catalana”. Per primera vegada en la història de la política real hi ha algú prou important que reconeix als catalans el dret a decidir-se el futur. Però, més enllà, la condició de Podemos pot formar part d'una estratègia de desgast. De desgast del PSOE. Iglesias sembla haver-se decantat per dificultar al màxim l'acord amb Sánchez. Això fan pensar unes condicions maximalistes, com ara un programa econòmic que per força espanta els socialistes i com un govern massa elaborat que esmussa els seus dirigents. Si Iglesias cedeix, una de les primeres clàusules que cauran del pacte serà el mateix referèndum. Si no ho fa, no hi haurà govern “de progrés” i s'imposarà una altra solució on, encara més, prevaldran la “unitat d'Espanya i la igualtat de tots els espanyols”. És a dir, com ara i gràcies. Els càndids poden abandonar tota esperança a la porta de l'infern. On, per cert i per a consol seu, Dante també va posar els grans savis pagans de la història de la humanitat.