Aplicacions de la ciència

Arran de la detecció de les ones de gravetat, fa uns dies, no hi va faltar qui es preguntés, en to remugaire d'aquell que es creu molt llest, que per a què servia tot això i per què s'havia de gastar tants diners en un treball la utilitat pràctica del qual estava per demostrar. Sort, encara, que no hi va afegir allò de “havent-hi tanta gana al món com hi ha”, com si una cosa tingués a veure amb l'altra.

Bé, doncs. A tots aquells que sempre dubten de la utilitat de la ciència anomenada bàsica me'ls imagino fa uns segles davant el senyor Anton van Leeuwenhoek aconsellant-li que deixés de perdre el temps fent observacions amb l'andròmina que el bon home s'havia construït, perquè tot allò d'espiar microbis no duia enlloc.

També els veig exigint al senyor Isaac Newton que en comptes de jugar amb la llum per desfer-la en colorets o de cremar-se les pestanyes fent aquells càlculs raríssims, es dediqués més a aquella altra afició que tenia, que era la de mirar de fabricar or en el seu taller d'alquimista.

També és fàcil veure'ls rebufant perquè Galileo Galilei es passava hores i hores escrutant el cel, o Johannes Kepler fent números i més números per trobar, finalment, les lleis de la dinàmica dels cossos celestes.

I molt més a prop de nosaltres, un els veu adreçant-se al senyor Alexander Fleming amb aquestes paraules: “Alex, ¿per què demanes més diners per estudiar aquest fong que t'ha fet malbé el teu cultiu de bacteris? ¿No veus que això és una pèrdua de temps i que no trauràs res en clar, home?”

Per sort, els remugaires no es van presentar en aquestes ocasions històriques i, si ho van fer, Leeuwenhoek i tots els altres se'ls van treure de sobre. Perquè si aquests investigadors els haguessin fet cas, la bacteriologia, la ciència de la llum, el càlcul diferencial, la cosmologia i els antibiòtics haurien experimentat retards.

A mi, els remugaires em recorden aquell professor que un dia va dir a un jove estudiant: “Einstein, vostè no arribarà a res en aquesta vida.” Visionaris.