Opinió

LA GALERIA

Receptes per viure bé

Existeixen medecines que curen i que no s'empassen ni s'injecten. Són medecines socials, amb un clar benefici en la salut

Anar al metge i que et recepti anar a ballar. Ara és una pos­si­bi­li­tat. Perquè real­ment exis­tei­xen mede­ci­nes que curen i que no s'empas­sen ni s'injec­ten. Són mede­ci­nes soci­als amb un clar bene­fici en la salut men­tal i física, a banda que creen llaços en la comu­ni­tat. Ara els CAP de Salt estan en procés per apli­car aquest tipus de pres­crip­ci­ons. A una per­sona gran amb sig­nes de depressió per cau­ses d'aïlla­ment, per exem­ple, li podran fer una recepta perquè s'ins­cri­gui en una acti­vi­tat al casal d'avis. O a una per­sona amb hiper­tensió la deri­va­ran al cen­tre espor­tiu del barri. I així, fent ús de totes aque­lles acti­vi­tats que millo­rin les con­di­ci­ons de vida del paci­ent apro­fi­tant els recur­sos del muni­cipi. Sim­ple­ment, fantàstic.

Sor­to­sa­ment, tots ple­gats ens hem ado­nat, no només en l'àmbit de la medi­cina, que molts mals ens els hem aca­bat pro­vo­cant nosal­tres matei­xos. I, en defi­ni­tiva, no estem fent res més que tirar marxa enrere, recu­pe­rant mane­res de fer o de ser d'antuvi. Hi va haver un moment en què sem­blava que totes les solu­ci­ons es podien fabri­car i empas­sar. Que ens estal­vi­ava temps per poder seguir amb el ritme acce­le­rat que encara ara ningú s'atre­veix defi­ni­ti­va­ment a parar. Indis­cu­ti­ble­ment, hi ha mals que neces­si­ten l'avenç i la inves­ti­gació per ser era­di­cats, o com a mínim per poder fer-hi front. Però d'altres només dema­nen dosis de sen­tit comú, de con­tacte humà, de suport emo­ci­o­nal. I això, que pot sem­blar tan utòpic, i tan sim­plista alhora, en rea­li­tat se'ns pre­senta com una plan­to­fada a la cara. I quan ens par­len d'aquest pro­jecte que pro­mou que els CAP facin recep­tes soci­als, a banda de les far­ma­cològiques, pen­ses que la idea és fantàstica però, sin­ce­ra­ment, també et queda una mica cara de babaua, per les pre­gun­tes que es plan­te­gen: no es feia abans? O, per què es feia poc? Hem arri­bat al punt que un metge t'ha d'escriure en una recepta que vagis a pas­se­jar pel bé de la teva salut? O que sigui neces­sari fer ins­criure un avi al casal perquè no esti­gui sol? On som la resta?

Més enllà de les pre­gun­tes, que a vega­des no gosem con­tes­tar perquè ens fan enro­jo­lar, el cert és que en aquesta ini­ci­a­tiva s'han enge­gat una sèrie de meca­nis­mes posi­tius en molts sen­tits –sani­ta­ris, muni­ci­pals, par­ti­ci­pa­tius–. Tot ple­gat, amb l'objec­tiu d'obte­nir la recepta defi­ni­tiva per viure bé. Exis­teix?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia