Oh, Europa!

Europa no està passant, precisament, un dels seus millors moments. Aquests dies som testimonis de la inoperància demostrada per donar una resposta unitària, solidària i coordinada a la crisi dels refugiats. Una crisi que va esclatar amb tot el seu dramatisme l'estiu passat i que, malgrat les bones paraules i millors promeses, no ha fet altra cosa que posar en evidència la fragilitat d'una unió d'estats que pensen més en els seus propis interessos que en el bé comú del conjunt. Sí que hi ha hagut més diligència a l'hora de trobar una fórmula a mida davant la possibilitat que el Regne Unit abandoni la Unió. Que això d'Europa no tira gaire als britànics no és cosa nova, la prova és que no va entrar a l'euro, una excepcionalitat a la qual ara –si decideixen quedar-se– en sumaran d'altres que torpedinen, o si més no debiliten greument, pilars fonamentals de la Unió. Qüestions com ara la retallada dels subsidis dels immigrants comunitaris, les concessions a la City londinenca i al sistema financer o la possibilitat de vetar o no aplicar certes normes europees, totes elles acordades a la cimera que es va celebrar dissabte, no fan altra cosa que ampliar les excepcionalitats per al Regne Unit, fent-li un vestit a mida dins la UE.

Malgrat el resultat del referèndum convocat per Cameron per al mes de juny, el que és evident és que hi haurà un abans i un després de l'acord per evitar el Brexit. El difícil camí de la integració política s'està demostrant cada dia més tortuós. Si es comencen a donar solucions excepcionals a qui reclama un millor tracte amb l'amenaça de marxar, ¿qui no diu que d'aquí uns mesos trucarà un altre soci a la porta de la Comissió Europea demanant també un tracte especial? S'està entrant en una dinàmica que pot ser molt destructiva i que pot posar fi al model de l'Europa unida que recollia el Tractat de Lisboa, en vigor des de fa cinc anys. La crisi econòmica del 2008 no ha ajudat sens dubte a avançar en aquesta línia, ans al contrari. Ha fet surar allò que més mal pot fer a la Unió: l'interès d'estat per damunt de l'interès d'Europa. Temps dolents per als europeistes.