Nebrera

Vull felicitar el Partit Popular a Catalunya, i que no serveixi de precedent, per la marxa de la diputada Nebrera. Ep, no és pas que tingui res contra aquesta senyora. Era probablement del més potable que corria per aquest partit, ideològicament parlant, que tampoc no és pas dir molt, tractant-se del PP, però vaja. Pel que fa al seu desmesurat afany de protagonisme, res a dir-hi, tampoc: la vanitat, en política, és un tret comú a tots els polítics, que supera en escreix característiques com la incompetència o la corrupció en la llista de defectes. La raó per la qual vull felicitar el PP és per l'autèntic descans que estic segur que els comportarà la marxa de Nebrera, perquè no em vull ni imaginar què deu haver estat, durant tot aquest temps, assistir a reunions i discussions i debats entre dues metralladores dialèctiques com la Nebrera i la Sánchez-Camacho en un mateix fòrum o local. Ben descansats, deuen haver quedat en saber que només n'han d'aguantar una.