Altra vegada la societat civil

Durant uns quants anys, la societat civil –ANC, Òmnium, Dret a Decidir, l'AMI i centenars de grups i entitats– ha anat al davant del moviment independentista. Els polítics han escoltat la societat i s'hi han afegit. De fet, el moviment independentista és el moviment social més important en quantitat que s'ha produït a l'Europa de la postguerra.

Després de les eleccions del 27-S i especialment des de la declaració del Parlament de l'inici del procés d'independència i de desconnexió, i després que el nou president de la Generalitat i el seu  govern l'han assumit com a seu, ara toca a la societat civil fer costat als parlamentaris i al govern.

Ara és l'hora de demostrar amb fets que la cosa va seriosament. Els nostres parlamentaris i el govern tindran greus problemes davant la justícia espanyola. El Tribunal Constitucional actuarà amb tota contundència contra qualsevol decisió i fins i tot contra simples declaracions d'intencions (com va dir la Soraya Sáenz de Santamaría). És l'hora que la societat civil aguanti i faci pinya amb el govern i els seus parlamentaris. Si fins ara la societat civil era la que liderava, ara ha d'apuntalar i donar la cara.

És en aquesta línia que s'ha d'interpretar l'acte que l'ANC de la Selva va organitzar el divendres 19 de febrer a l'auditori de Santa Coloma de Farners. Estava ple de gom a gom. Molta gent dreta. El lema de la trobada era Endavant República. Els que varen intervenir, començant per en Jordi Grau i acabant per en Lluís Llach i en Benet Salellas, tots  van coincidir que el procés cap a la independència no té retorn, i que fer un país nou i millor és absolutament inajornable. I per tot això i molt més, és necessària de nou la mobilització de la societat civil. Una nova mobilització que implica eixamplar en primer lloc la base de l'independentisme i establir ponts amb els nous independentistes; en segon lloc, donar suport i sortir al carrer per defensar el nostre govern de les agressions que haurà de suportar per part de l'Estat espanyol. I, per últim, manifestar amb alegria i relaxament, i també amb paciència i civisme, la decisió de tot un poble cap a la independència. 

S'acosten temps difícils i hem d'estar a punt de sortir al carrer tantes vegades com sigui necessari. I, fins i tot, haurem de portar la carmanyola per no defallir, com diu en Lluís Llach. Per tant, és absolutament necessari que la societat civil torni a agafar protagonisme, tant per defensar les nostres institucions com per estar atents  perquè els nostres polítics no es desviïn dels compromisos que van adquirir el 27-S.