Mòbils i dubtes

La capsa de les pre­gun­tes es va obrir de cop. Les parau­les de Cris­tina Cifu­en­tes ofe­rint la ciu­tat de Madrid al Mobile World Con­gress, la des­ta­pa­ven: una foguera que omplena de fum els túnels i esta­ci­ons de mig soter­rani de la Ciu­tat Com­tal. La vaga. Ni la inter­venció de l'Ada Colau, alcal­dessa que fa tot just un any hauríem tro­bat enmig dels sin­di­cats recla­mant la justícia per als obrers, ni els dots per­su­a­sius d'una dels seus no van acon­se­guir atu­rar la vaga, ence­tada com a rebuda al congrés mun­dial dels mòbils. El dia de treva dels metros, van ini­ciar la vaga els auto­bu­sos. Alter­na­ti­va­ment, els metros van anar fent la seva. Les ràdios i tots els mit­jans ens ense­nya­ven les cues, que para­do­xal­ment es produïen als acces­sos de la ciu­tat. El nus de la Tri­ni­tat va esde­ve­nir el rei de la festa, jun­ta­ment a la cua del Papiol, habi­tual dels matins a l'hora d'anar a la feina.

El pre­si­dent de l'ele­vada ciu­tat dels mòbils del món va sen­tir-se ofès des del pri­mer dia. Com gosen rei­vin­di­car el que sigui els homes i dones de sota terra i fer enfi­lar con­flic­tes que han de man­te­nir-se com si no hi fos­sin, ben ama­gats! Per mos­trar com havien vul­ne­rat l'ambi­ent de cor­recció, va plan­tar les auto­ri­tats cata­la­nes i espa­nyo­les, que pro­to­col·lària­ment van man­te­nir-se sense dir res. Com els res­pon­sa­bles de tot el món mòbil, que van supor­tar estoi­ca­ment la des­cor­te­sia del seu pre­si­dent.

Dins el con­sis­tori bar­ce­loní, els ànims remo­vien govern i opo­sició que fita­ven el setial de l'alcal­dessa, que era buit. Fins aquí, l'ano­me­nada ciu­ta­da­nia ron­di­nava con­tra els vaguis­tes i la Colau que-no-havia-sabut-convèncer-els-vells-amics-que-calia-

fer-bon­dat-ara-sí.

Però lla­vors va par­lar la Cifu­en­tes. Amb el ros­tre de dona santa que sol lluir trans­for­mat en dona política maquiavèl·lica, diu, “señores del Mobile World Con­gress, les ofre­ce­mos la capi­tal de España, que Madrid sí está pre­pa­rada para cual­quier con­greso”. I ens va sal­tar davant nos­tre, incon­tro­lada, la pre­gunta, ben clara: què hi havia dar­rere la moguda de metros, auto­bu­sos, cot­xes, pol·lució i vagues obre­res d'aque­lla set­mana tràgica? I tot seguit el qui va subs­ti­tuir el què. És clar que la ima­gi­nació fàcil­ment es des­boca, ens vam dir, just quan una altra fume­rola dins els túnels aco­mi­a­dava el gran Mobile World Con­gress.