La sopa d'all

Hi ha molta gent que acaba de descobrir la sopa d'all. Arran del matrimoni amb Ciutadans, s'han adonat que el PSOE no és tan progressista ni tan d'esquerres com creien. Benvinguts al món real, doncs. I benvingut el calbot que ha fet caure la llana del clatell a tantes persones de bona fe.

Perquè, no ens enganyem, des de fa molts anys el PSOE és poca cosa més que una versió edulcorada del PP més salvatge. És les mentides i les traïcions als sahrauís que fa 40 anys que malviuen als camps de refugiats d'Algèria. El PSOE és la Loapa i la recentralització. És el foment de la desigualtat de Solchaga i la poca vergonya de Luis Roldán. El PSOE és Intxaurrondo, les clavegueres de l'Estat i la guerra bruta. És la infinita vergonya de veure Felipe González abraçant-se a Barrionuevo i Vera a les portes de la presó. El PSOE és Patxi López al costat de Mayor Oreja. És l'“apoyaré” del mentider compulsiu que va resultar ser Rodríguez Zapatero, la frivolitat de Carme Chacón o el neofalangisme de José Bono. El PSOE és Alfonso Guerra amb el ribot a la mà. És Manuel Chaves i el frau continuat en els ERO d'Andalusia. El PSOE és, en definitiva, Pedro Sánchez afirmant que se sent orgullós del passat del seu partit mentre afronta el futur agafat de la mà amb Ciutadans, la força política més reaccionària i anticatalana de l'arc parlamentari.

La setmana passada Arnaldo Otegi va sortir al carrer després de sis anys i mig a la presó. El seu delicte? Haver estat un actor decisiu per aconseguir la pau al País Basc. I, sobre això, s'ha parlat molt de la manca de separació de poders a l'Espanya del segle XXI. Doncs bé, si fem memòria recordarem que aquella justícia tan polititzada que, sota la direcció del filibuster Baltasar Garzón, va empresonar Otegi va actuar quan Zapatero era el president del govern espanyol. Justícia polititzada en estat pur i al servei de l'executiu. PSOE o PP? Uf! Nosaltres marxem, com deia la setmana passada Joan Tardà. I fem-ho ràpid!