Autenticitat

Dijous al ves­pre, en la festa dels pre­mis Ender­rock, Gerard Quin­tana va tenir un record per al mític bar Ender­rock de Max Varés, on Copa­ca­bana, pre­ludi de Sopa de Cabra, va fer els pri­mers con­certs. La música en directe al nucli urbà de Girona sem­pre ha estat difícil. Lle­vat de la nota­ble excepció del Sun­set Jazz Club, que regu­lar­ment pro­grama jazz, és difícil que els bars ofe­rei­xin actu­a­ci­ons perquè els entre­bancs són mil: veïns, per­mi­sos, fressa, etc. Des del 2012 el bar El Cer­cle, del car­rer Ciu­ta­dans, de la mà d'en Xevi Casas i la com­pli­ci­tat de Montse Fer­rer­mo­ner, cam­brera i can­tant de Clave de Sur, Mon­day's After i Les Anxo­ve­tes, van ini­ciar les jam ses­sion que es van per­llon­gar fins al tan­ca­ment, fa uns mesos. A El Cer­cle s'hi va tro­bar molta gent, però un trio base inte­grava l'ano­me­nada jam xefla: Jordi Clà (veu i gui­tarra), Xicu Rovira (baix i gui­tar­res) i David Abad (gui­tarra). Els pri­mers con­certs es feien els dime­cres però davant la gen­tada els van tras­lla­dar als dijous per no morir d'èxit. Hi va pas­sar molta gent, la mateixa Montse sovint hi can­tava. Ara les jam es retro­ben al Yeah! Indie Club, cada dijous amb els matei­xos músics i altres intèrprets que van créixer a El Cer­cle, com el can­tau­tor Joan Xifra. El Yeah!, situat al cos­tat del res­tau­rant L'Argadà, és un local que amb altres noms mai havia aca­bat de fun­ci­o­nar del tot o m'ho sem­bla. Ara els dijous és el dia de la jam i també pro­gra­men con­certs, sobre­tot de discjòqueis. El Yeah! és un local qua­drat, de fusta, no exces­si­va­ment gran i amb espai per moure's, i a la barra s'hi pot tro­bar el con­tra­te­nor Òscar Bonany. Les jam man­te­nen el segell de música i auten­ti­ci­tat.

De fet, la nit musi­cal a Girona fa anys que és un desori. Les orde­nan­ces muni­ci­pals limi­ten la lli­ber­tat noctàmbula dels locals, tot i que en car­rers com el Figue­rola és una festa con­ti­nu­ada i vés a saber com ho aguan­ten els soferts veïns. A prin­ci­pis dels vui­tanta, la moguda s'havia des­plaçat al Pont Major, on hi havia les dis­co­te­ques Rufus, Cent­peus i el Pica­dilly, que va donar pas al Cha­plins i el grandiós quar­tet de jazz que lide­rava el gran Lluís Caba­lle­ria. Va con­ti­nuar amb èxit la dis­co­teca Boo­me­rang, on Quimi Por­tet i Manolo García hi actu­a­ven com a Los Bur­ros i Los Rápidos. La Sala del Cel, a Pedret, va aga­far el relleu i al seu vol­tant nai­xien els bars com bolets, però avui al Pont no hi ha res i a Pedret, l'immor­tal Sidd­harta i pocs locals més.