Encorbatats

Avui fa cin­quanta anys la poli­cia assal­tava el con­vent dels caput­xins de Sarrià. Uns estu­di­ants hi fun­da­ven el Sin­di­cat Democràtic. Les fotos mos­tren detalls que con­tras­ten amb la coque­te­ria d'alguns polítics d'ara. Els líders estu­di­an­tils –mar­xis­tes, demo­cris­ti­ans, libe­rals– duien cor­bata i ame­ri­cana. Ves­tien l'uni­forme de tre­ball d'ofi­ci­nis­tes, depen­dents i pro­fes­si­o­nals modes­tos. No els calia dis­fres­sar-se com a gent d'esquerra rup­tu­rista. Ho eren. No calia anar amb mànigues de camisa blava com ho feien els falan­gis­tes, ni amb la blanca dels “des­ca­mi­sa­dos” pero­nis­tes per sem­blar obre­ris­tes. Uns i altres eren con­seqüents: uns amb una inte­gri­tat ideològica no renyida amb la cor­bata; els altres amb una impos­tura cínica que els retra­tava. L'estètica d'alguns líders actu­als que volen cau­sar impacte és tan tro­nada i cas­posa com la dels clàssics del fei­xisme i el jus­ti­ci­a­lisme. Volen des­con­cer­tar. Por­ten esmòquing, cofois, en una festa de cine, i pre­su­mei­xen de des­cor­dats davant el rei en
un salo­net d'ope­reta. Els asses­sors d'imatge dels polítics con­ven­ci­o­nals van de bòlit. No saben si els seus amos han d'anar a un lloc o a un altre amb cor­bata o sense cor­bata, amb jaqueta o samar­reta. Deia Sol­de­vila que ves­tir bé no és qüestió de clas­ses soci­als. Encara menys ara. Amun­te­gar un assor­ti­ment de samar­re­tes ori­gi­nals és més car que tenir un esmòquing de per vida. En tot cas, els estu­di­ants encor­ba­tats que la poli­cia encer­clava en un con­vent can­vi­a­ren més la rea­li­tat que els polítics mal­for­jats d'ara.