Desitjada

Fa tres anys, una jove vilanovina anomenada Desirée Bela-Lobedde va penjar un parell de vídeos a YouTube en què, d'una manera amena i desimbolta, explica diversos casos de discriminació que ella ha patit en persona. El resultat n'ha estat una allau de comentaris en què se li suposa tota mena de tares a causa del seu fenotip no europeu (també hi ha missatges de suport). Més intrigants són els comentaristes que, sense traspuar odi, diuen que no pot ser espanyola tot i haver nascut a l'Estat espanyol, perquè no té “rasgos españoles” [sic]. Què caldria que fes, la Desirée, perquè en tingui? Blanquejar la pell fins que sembli merament bronzejada? Menjar entrepans de calamars? Quants espanyols creuen que els “rasgos” són més importants que el lloc de naixement a l'hora de determinar la nacionalitat d'algú?
(I quants catalans?). Ara bé, per repulsius que hagin estat els insults a YouTube, només cal imaginar els que la Desirée hauria rebut si hagués fet els vídeos en català (que parla perfectament). Sens dubte, haurien estat tan forts com els que acaba de rebre en Gabriel Rufián, que ha estat qualificat (per l'ABC, El Confidencial...) de subnormal d'ulls ametllats que s'assembla alhora a Mussolini, Kim Jong-un i
a un fanàtic d'EI, justament perquè ell sí que té “rasgos españoles” però afirma que és un català que vol marxar d'Espanya. Seria interessant veure
què passaria si ell i la Desirée fessin un vídeo junts. Passés el que passés, segur que els de YouTube no hi tindrien res a dir.