Crisis, en plural

Mentre la casa reial s'esforça a aclarir que el “compi yogui” de Letícia ja no és amic dels reis, i la premsa internacional, com ara The Guardian, veu la monarquia arrossegada, literalment, en l'escàndol de les targetes black de Caja Madrid i Bankia per la conversa publicada per Diario.es, el Congrés continua immers en el caos de la investidura impossible. L'aritmètica és tossuda, i la crisi del bipartidisme ha deixat un escenari parlamentari que sembla incompatible amb les regles pràctiques de la matemàtica. La comprensió expressada per Letícia a l'empresari Javier López Madrid remata la inconsistència dels arguments de la defensa de la infanta Cristina amb el cas Nóos, almenys de cara a l'opinió pública, que també és on es guanyen els judicis, més enllà de les condemnes o les absolucions dels tribunals. Letícia, com la infanta, no en devia saber res. La confiança en el marit o en el company de ioga, l'amor i l'amistat privilegiada, estan per sobre de tot.

Doble caos. El polític, per l'interinatge de Mariano Rajoy i les dificultats per formar un govern mínimament estable. L'institucional, sobre la reial institució de l'Estat, sagrada i absolutament impenetrable fins fa quatre dies. I una incògnita: l'esdevenir del procés. La direcció de CDC ha emprès un gir per recuperar la bandera del referèndum i per readaptar el full de ruta a la realitat, i és que l'independentisme no va superar el 50% dels vots el 9-N, i això fa difícilment viable la via unilateral. ERC, de moment, guarda silenci, i l'executiu de Carles Puigdemont manté un calendari de setze mesos, amb el suport d'una CUP també sotmesa a les complicacions dels equilibris interns. Artur Mas ja ha advertit que no es podrà proclamar la independència en aquest termini. Pensar-ho, va dir, seria posar un “deure” a l'executiu que no podrà complir. L'Estat viu una crisi profunda de projecte de futur. El procés difícilment podrà aprofitar-la mentre en visqui una de pròpia.