D'eixamplar a compartir

El debat sobre el paper de les ciutats metropolitanes en la Catalunya del futur començava, diumenge, amb un debat sobre el verb eixamplar. Segons dues de les definicions del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, es tracta de “fer més ample, més dilatat” o “d'esdevenir més ample, més dilatat”. Dos dels convidats a la taula rodona que Òmnium Cultural va organitzar a Badalona, el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello, i l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, consideraven que no és l'adient per descriure la necessitat de complicitar més gent al procés constituent en marxa. Defensaven que eixamplar es fa des del punt de vista d'un mateix i que no serveix perquè s'hi incorporin en peu d'igualtat la pluralitat de posicions que poden existir. La tercera convidada, l'alcaldessa badalonina, Dolors Sabater, va proposar compartir com a alternativa. Compartir l'imaginari del procés, que no eixamplar-lo. Hi va haver consens.

Pensament i llenguatge van junts. És un lligam a tenir en compte ara que el referèndum torna a estar en el centre del debat polític català, sobretot perquè Convergència es concentra en la gran majoria pel dret a decidir, un 80% dels catalans segons les enquestes, per ampliar la que està a favor d'una Catalunya independent. La voluntat és convèncer-los perquè facin el pas definitiu cap a l'independentisme. Es tracta de persuadir aquells que han arribat a la conclusió que l'actual situació política entre Catalunya i l'Estat només es resol donant la paraula als ciutadans, però que encara no tenen clar la seva posició final en la consulta.

La seducció –també molt present en les jornades d'Òmnium– té molt a veure amb les maneres. La forma com els independentistes interpel·lin aquells que volen convèncer serà clau. Sense paternalisme i amb respecte absolut. I, per descomptat, amb arguments. La combinació és imprescindible si el que es vol és compartir projecte.