LA GALERIA
Degans de l'Empordà
Van reconvertir
els mitjans
de comunicació locals
i comarcals
a l'Alt Empordà
En els darrers anys de la dictadura i els primers de la transició democràtica a Figueres hi havia dos periodistes locals que van destacar, i que després es convertirien en els degans de la premsa a l'Empordà, i tots dos van estar al peu del canó gairebé fins al darrer moment de la seves vides o fins que la salut els ho va permetre. Tots dos eren persones viatjades, Londres, París, Japó, Tunísia, Algèria, però van acabar treballant i reconvertint els mitjans de comunicació locals i comarcals a l'Alt Empordà, allò que avui en diuen eufemísticament premsa de proximitat.
Un era l'Emili Casademont i Comas (Girona, 1936-Figueres, 2012), l'altra –que va traspassar fa pocs dies–, Núria Munarriz (Pamplona, 1928-Castelló de la Plana, 2016). L'un, l'Emili, era el catalanista, l'home que en ple franquisme es va atrevir a fer un intent de retornar el català a Ràdio Girona, i que va ser pioner de la ràdio en català, amb la creació del programa L'hora de Catalunya (1965) a Ràdio Popular de Figueres. En premsa escrita també va ser el primer periodista que va utilitzar el català a la premsa esportiva a Gerona Deportiva (1967). Potser per això el 1976, l'alcalde de Figueres, Pere Giró, li va fer l'encàrrec de democratitzar i catalanitzar el setmanari del Movimiento, Ampurdán, aleshores propietat de l'Ajuntament.
La Núria Munarriz tenia uns orígens més del règim, no per militància política, però sí pel seu passat vinculat a l'apostolat i a les missioneres seglars del pare Arrupe al Japó. Després tornaria a València, on optaria pel periodisme, i amb el títol oficial de l'Escola de Periodisme de l'Església passaria a dirigir la revista per a dones Diana, que editava el Banc de Bilbao, fins que va desembarcar a Figueres.
Poc temps va durar Emili Casademont a Ampurdán; la seva opció, que passava per un mitjà nou i sense reminiscències d'un passat gris, el va portar a impulsar la creació el 1977 del bisetmanari 9 País, publicació que va dirigir i que després anomenaria Hora Nova. Paral·lelament, Núria Munarriz feia la immersió en la cosa local i assumia la direcció d'Ampurdán ja en mans privades, catalanitzava la capçalera i els continguts, càrrec que va ocupar fins al 1984. Munarriz i Casademont van marcar uns anys de canvi i transformació de la premsa local. Guardonats pel Col·legi de Periodistes, resten pendents d'un reconeixement de la ciutat que un dia els va acollir.
