Maniobres ciutadanes

Quan acabi la ronda eterna de contactes entre Pedro Sánchez i la llarga bancada de l'oposició Albert Rivera s'haurà fet de la FAI. La decantació de Ciutadans cap a l'esquerra és digna d'admiració. El senyors del color taronja –ara a Madrid cada partit té el seu coloret– volien en origen –en origen espanyol– substituir el PP. Amb el pas canviat que han assumit tan alegrement, acabaran substituint la Chunta Aragonesista. Els electors se'n fan creus. No entenen que un noi tan polit com Rivera, que els demanava el vot encorbatat i formal –lluny queden les exhibicions musculars de Barcelona–, ara s'ajunti amb el populisme desbocat. Els articulistes de la premsa de Madrid, que troben tant a faltar la premsa de l'Alzamiento i la del Movimiento, li tiren unes castanyes com melons. Cada dia augmenta la sorpresa. Ahir al matí, per exemple, Pedro Sánchez i Albert Rivera es van reunir al Congrés amb els representants de Compromís. Perquè el lector més despistat ho entengui, Compromís és a Ciutadans allò que Arnaldo Otegi és a Rita Barberà. Després de les darreres eleccions dites autonòmiques al País Valencià, la partida autòctona de Ciutadans, comandada per Carolina Punset, que va afirmar que el valencià era un fòssil prescindible, va conspirar amb el PSOE amb la intenció exacta d'evitar que “l'esquerra rupturista i catalanista” pogués entrar al govern. Debades. Això era fa tres dies. Ahir Albert Rivera semblava el germà radical de Joan Baldoví. Acabaran dispersant el rosari de l'aurora.