Elogi d'Angela Merkel

Una de les coses que em reconcilien més amb la vida és l'equanimitat. Quan una crítica més o menys raonada s'equilibra màgicament amb un elogi més o menys generós. Quan una desqualificació es contrapesa ponderadament amb una rectificació. Quan les coses no són només segons el color del cristall a través del qual es miren, sinó segons el sentit comú. Aquestes coses em reconcilien amb la vida i, per tant, amb la política, com a representació que és de la vida en comú de les persones.

Per on vaig? Sí, tenen raó. Val més que concreti. Ja ho he fet al títol. Em sembla un bon moment per parlar d'Angela Merkel. Ara fa una setmana tothom va coincidir a dir que la derrota de la coalició que encapçala en les eleccions regionals va ser un càstig de l'electorat a la seva política migratòria com a cancellera alemanya. Ja ho anunciaven les enquestes i ho van confirmar els resultats. Els fets pels quals els electors dels tres lands que van votar la van castigar i van afavorir els populistes d'ultradreta són, concretament, el milió llarg de refugiats que Alemanya ha acollit en l'últim any. Així de clar.

Mentre que el conjunt de la Unió Europea ha estat incapaç d'afrontar de manera coordinada, civilitzada i humana la crisi dels refugiats que fugen dels seus països en conflicte, Alemanya els ha anat acollint a desenes de milers, tot i l'intent (comprensible) d'aplicar mesures restrictives. I no cal comparar xifres d'acollida entre Alemanya i altres estats perquè encara ens indignaríem més. Els que han pres vots a Merkel per aquest fet, ho han fet condemnant el que se n'ha dit “cultura de benvinguda”. Això ja ho diu tot.

Mentre esperem que la qüestió dels refugiats es resolgui de manera que no ens faci avergonyir, també voldria creure que aquests resultats a Alemanya són conjunturals i que a mitjà termini es premiarà la responsabilitat de la cancellera. Encara que només sigui perquè s'ha demostrat que Merkel no governa segons li dicten les enquestes, sinó a partir de la responsabilitat.

I també m'agradaria, en relació amb allò de l'equanimitat que deia al principi, que els que des d'aquí han dit fàstics de Merkel per la seva recepta econòmica per sortir de la crisi, ara li donessin el seu suport per com ha actuat amb els refugiats. No he sentit que ho fessin. I em fa pena. M'hauria agradat que els que l'acusaven de promoure “polítiques d'austeritat” (quin mal que ha fet la demagògia a un concepte, l'austeritat, que ens aniria tan bé practicar individualment i col·lectivament) i “retallades ideològiques”, ara la felicitessin perquè amb els refugiats ha fet “polítiques de responsabilitat” i “acolliments ideològics”. Seria bonic, seria just i seria, a banda de diferències ideològiques, equànime.