Albània i Ruanda

Un diari de la cadena del Movimiento proclamava ahir, eufòric i rampant, a tota màquina i portada, que el deute de la Generalitat ha quedat a l'alçada del betum. Concretament, que ja s'equipara, segons una agència de qualificació amiga circumstancial, al d'Albània i Ruanda. La comparació racial i viril permetia fer a columnistes i peristes tota mena de festes i safrà. Tot el bombo i la llenya contra el secessionisme infame i sobre la incapacitat congènita dels catalans per sobreviure sense la protecció de l'Estat “de todos”. La literatura d'aquesta tropa té un lloc privilegiat merescut dins les millors antologies de prosa supremacista. David Duke els il·lumini i els ho pagui. Tota aquesta retòrica neocolonial s'explica per un sistema de finançament infame que ells mateixos adoben. La Generalitat només rep trompades de les qualificadores perquè és un govern sense capacitat recaptatòria ni competència legislativa fiscal. Per acabar d'embrutar la troca manté un litigi sobiranista amb l'Estat espanyol que espanta els més indocumentats. Perquè els documentats saben que Catalunya té prou bíceps econòmic per suportar sola el seu deute triplicat i saben també, com demostra la realitat més agra, que el govern espanyol, per molt que insulti i humiliï el català, no es pot permetre el luxe de no respondre al seu deute. És deute públic espanyol i el Banc Central Europeu, que l'avala, no entendria que una part en quedés segregada. En resum i conseqüència, menys fums, senyor del Ku Klux Klan!