No surten els comptes

El relat dels fets és més o menys aquest. El govern espanyol que es marcava com a “deure moral”, en paraules de Mariano Rajoy, cooperar activament per resoldre la crisi humanitària dels refugiats, està profundament indignat per l'oferta de la Generalitat d'acollir 4.500 persones a Catalunya. El que més ha molestat l'executiu estatal és que Carles Puigdemont hagi enviat una carta al comissari europeu d'Immigració, Dimitris Avramopoulos, per explicar-li la iniciativa, malgrat que abans l'havia traslladat al ministre d'Exteriors, José Manuel García Margallo. L'enuig, majúscul, és per les formes. De la proposta de la Generalitat, el govern del PP no s'ha dignat ni a parlar-ne.

L'executiu català treballa des de l'any passat per poder acollir persones refugiades. També hi ha ajuntaments que actuen en xarxa davant la magnitud de la tragèdia i constatada la ineficàcia d'una Unió Europea que des d'ahir ja té llum verd per expulsar a Turquia tots els immigrants que arribin a Grècia. El consistoris s'activen mentre continuen les insuportables imatges diàries de persones que moren intentant arribar a Europa. O d'altres, que, havent sobreviscut a la travessia, es veuen obligades a viure en campaments de malson. Hi ha moviments. L'Ajuntament de Barcelona ha signat un acord amb Atenes per acollir un centenar dels refugiats que estan als camps de la capital grega. Municipis, diputacions, entitats... la llista dels oberts a col·laborar és llarga.

El govern espanyol s'ofèn per qualsevol iniciativa que no passi per les seves mans. És el mateix executiu que es va comprometre davant de les institucions europees a rebre més de 17.600 persones refugiades en dos anys. I que, per ara, n'ha emparat un total de 18. “Acollirem tots els refugiats que ens demanin perquè tenim capacitat”, sostenia la ministra de Treball, Fátima Báñez. “Espanya assumirà la quota de refugiats que li correspongui”, corroborava el titular d'Exteriors. Declaracions d'intencions. Com es pot comprovar, no surten els comptes. És la paràlisi de l'executiu estatal la que provoca el moviment de la resta. I encara s'empipa.