Gràcies, Johan Cruyff!

El 24 de març passat, un càncer de pulmó va posar fi a la vida del geni holandès, després d'uns mesos de lluita tenaç, i aquest cop l'inconformista i lluitador Cruyff no el va poder superar.

Havia fitxat pel Barça de la mà d'Armand Carabén el 1973, quan el president era l'Agustí Montal, en aquells depriments i desgraciats anys de la dictadura. En el seu primer any ja va ser capaç de trencar la maleïda inèrcia imposada pel franquisme, guanyant a domicili el Madrid, amb aquell històric 0-5. El Barça també va guanyar aquella lliga després de 14 anys perduts en el desert por imperativo legal, mentre que a Catalunya, els catalans seguíem oprimits pel terror que imposava el règim. Aquella era només una primera primícia del que acabaria aportant Cruyff, no només al Barça, que va ser molt, sinó també a Catalunya, la seva segona pàtria. El 1988 es reincorpora al Barça, aquest cop com a entrenador del primer equip. En aquella època presidia el club el gris i discutit Núñez, especialment perquè s'havia acabat la temporada 87/88 amb els jugadors rebotats (motí de l'Hesperia), per culpa de les seves constants ingerències. Amb el fitxatge de Cruyff, Núñez va poder seguir sent president però ja no va poder exercir la seva presidència absolutista, car amb Cruyff se li va acabar ficar el nas al vestidor.

L'arribada de Cruyff com a entrenador va significar per al Barça l'inici d'una nova època. No només va guanyar quatre lligues seguides i la primera Champions, sinó que va promoure la reestructuració del primer equip i del futbol de base, introduint un nou concepte del futbol: control total de la pilota, màxima concentració i disposar d'uns jugadors disciplinats i en perfecta harmonia amb les orientacions del mister, sempre basades amb un diàleg obert entre entrenador i jugadors. La seva revolució va anar més allà del club, ja que va canviar la mentalitat de l'entorn i va aconseguir capgirar l'apatia col·lectiva i el victimisme inoperant, per una mentalitat guanyadora i de creure's que el Barça podia ser el gran equip de referència. Gràcies al mestratge de l'irrepetible geni, el Barça avui és el millor equip d'arreu del món, tot i haver suportat la incompetència d'un orgullós Núñez i més tard la del prepotent Rosell.

Johan Cruyff no només fou un geni dins del món del futbol, sinó que també ho fou com a ciutadà. Ell ens va saber transmetre, als catalans, el seu esperit inconformista i guanyador, es va implicar donant suport com un català més a l'Assemblea de Catalunya aquell 1976 reivindicatiu, i posant el nom de Jordi al seu primer fill; Arrimadas, se n'ha assabentat? Darrerament quan algú li va preguntar pel procés català, va ser categòric: “Els catalans tenen dret a ser el que vulguin.”