I el referèndum?

“Ni en vam parlar”, del referèndum, reconeix Pablo Iglesias, definitivament. No en van parlar en la reunió tripartida amb Ciutadans i el PSOE. Com n'havien de parlar? Les qüestions “fonamentals” són unes altres. Sobretot, l'“economia”. Aquí els pica i aquí els cou. Cap persona amb un dit de front pot dubtar-ho. Si el PSOE i Podem arribessin a un acord –que no hi arribaran–, l'eufemístic “dret a decidir” dels catalans quedaria supeditat al deure constitucional. És a dir, al dret a decidir –el dret de debò– de tots els espanyols. No hi ha més cera que la crema. I en crema de tots els colors. Tot això, si parlem de Podem i del PSOE, perquè si pel mig hi ha Ciutadans, el drama encara és més agre. Podem no fa bandera del referèndum dels catalans quan arriba l'hora de la veritat, però Albert Rivera i tropa auxiliar sí que en fan. A la inversa. Precisament ells hi són perquè no n'hi hagi. Ells es justifiquen per evitar-lo. Tot això ja se sabia. I si ja se sabia, per a què tanta traca? Els uns i els altres han muntat una festa carregada de reunions, declaracions, faristols i més fum que no porta enlloc. Que no porta enlloc els catalans. La pena de tot plegat és que encara hi haurà votants, al País Valencià, a Euskadi i, encara pitjor, a Catalunya, que se'ls creuran. La “confluència” catalana de Podem tornarà a presentar-se a eleccions amb l'estendard del dret a decidir ben estès. I els votaran. I anar-hi anant, amb mitges veritats i la gran mentida com a bandera “de enganche”. Auxili!