Opinió

LA GALERIA

Xavier Dalfó

Calia ser molt obstinat i tenaç per tirar endavant
una revista
que va patir
la censura
i la repressió

Des de la seva ado­lescència, encara com a alumne dels Fos­sos, el col·legi La Salle de Figue­res, Xavier Dalfó ja apun­tava mane­res quan va crear el set­ma­nari Juven­tud. Anys més tard, en com­plir els vint-i-un aban­do­na­ria el negoci fami­liar, Can Dalfó, un pròsper comerç de roba al car­rer de Girona de Figue­res, per dedi­car-se durant tres dècades al món del peri­o­disme. Una tasca que en aquells anys no va ser gens fàcil, sobre­tot si eres tan ago­sa­rat com per treure al car­rer una publi­cació com la revista Canigó. Un periòdic ini­ci­al­ment de caire cul­tu­ral i lite­rari, amb ànima local, que el 1954 va fun­dar Xavier Dalfó i de la qual en va ser durant molts anys edi­tor i direc­tor, a banda de fer-hi totes les fei­nes que reque­rien treure al car­rer un set­ma­nari que va tan­car amb un llarg bagatge el 1983, con­ver­tit ales­ho­res en un set­ma­nari de referència naci­o­nal. Com diu la seva dona, l'escrip­tora i peri­o­dista Isa­bel-Clara Simó, “Canigó va durar trenta anys perquè Dalfó és tos­sut com una mula”. I és que calia ser molt obs­ti­nat i tenaç per tirar enda­vant un pro­ducte edi­to­rial que va patir la cen­sura i la repressió de la dic­ta­dura al llarg de la seva història, amb mul­tes que en més d'una ocasió van fer peri­llar la seva con­tinuïtat. Dalfó, que havia cul­ti­vat les rela­ci­ons huma­nes, també era un gran con­ver­sa­dor, i Sal­va­dor Dalí, que apre­ci­ava aquesta vir­tut, durant anys cada vegada que visi­tava Figue­res, feia cri­dar el peri­o­dista per fer el ver­mut ple­gats a la cafe­te­ria Asto­ria de la Ram­bla, xer­rar una estona i posar-se al dia sobre les acti­vi­tats cul­tu­rals i les xafar­de­ries de la ciu­tat. Va acon­se­guir que Dalí publiqués a la revista com també ho van fer Manel Costa-Pau, Maria Àngels Anglada, Emili Casa­de­mont, Ramon Reig, Edu­ard Rodeja, Joan Subias Gal­ter, Bar­to­meu Mas­sot, Eva­rist Vallès, Ismael Pla­nells, Eugeni Molero, Joan Gui­lla­met, Ramon Guar­di­ola, Rafael Tor­rent, Gar­rido Pallardo, Josep Pla, Xavier Fàbre­gas, Paco Can­del i Pere Cal­ders, entre molts altres.

D'ençà que Canigó,va dei­xar de sor­tir, Dalfó no es va pro­di­gar tant en la vida pública, però no va estar quiet i durant anys va tenir cura dels arxius de la revista, que gràcies a la seva meti­cu­losa feina avui es pot tro­bar digi­ta­lit­zada a la Uni­ver­si­tat d'Ala­cant.

Ara que ens ha dei­xat, és bo recor­dar el dar­rer número de Canigó publi­cat el març del 1983, i sobre­tot aquell edi­to­rial en què ens deia: “A reveure.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia