Els atractius de Panamà

Si vostè i jo coneixíem Panamà segurament era pel famós canal. I si vostè i jo anem algun dia a Panamà segurament serà per veure en viu aquesta infraestructura extraordinària. O per visitar el Casco Viejo de la capital, on, segons la guia visitpanama.com, podríem recórrer “carrers carregats d'història i descobrir les meravelloses vistes de la ciutat”. També podria ser que no ens estiguéssim de gaudir de la platja de Damas, a la província de Colón, que disposa de “cases d'estiueig per llogar i llocs específics a les platges i la selva per fer-hi acampada”. Això sí, recomanen que l'aigua potable te la portis perquè allà no n'hi ha. I segur que no passaríem per alt visitar el parc nacional de Portobelo, que va ser “una de les poblacions més importants d'Amèrica, pel seu ús com a port natural per al trasllat de riqueses cap a Europa, procedents de la conquesta de l'actual Amèrica del Sud”. Un lloc amb una història interessant, certament, si tenim en compte les últimes notícies sobre Panamà.

No sé vostès, però jo no he visitat cap d'aquests llocs perquè no he estat mai a Panamà. I posaria la mà al foc que tampoc no els han visitat cap de les persones que apareixen als famosos papers de Panamà, en relació amb els individus o empreses que han fet ús dels serveis del bufet d'advocats Mossack Fonseca. Tots ells segurament s'han perdut els atractius naturals de Panamà, però no els fiscals.

Els papers de Panamà ens han descobert també que aquest país és una metàfora. És un país drecera, per tirar pel dret. Quina mandra haver de baixar fins al cap d'Hornos. Agafes el canal i, pam!, tot el que t'estalvies. Amb els diners, igual. Quina mandra pagar els impostos al teu país, on cobres, on tens el negoci, on et beneficies del que paguem tots a l'Estat. Els senyors Mossack i Fonseca et canalitzaran els diners cap a paradisos fiscals!

Això sí, tots els que surten als papers ens fan saber que tot és legal i que no se'ls pot retreure res. I alguns dimiteixen de càrrecs públics però ho fan perquè volen, no perquè hagin fet res mal fet. A mi, la veritat, és que em sembla més honest el que va fer (no sé si encara hi és) Gérard Depardieu, que no volia pagar tants impostos a França i se'n va anar a la Rússia de Putin. No és una qüestió de legalitat, senyors. És més senzill que això. Un principi fonamental hauria de ser pagar els impostos on vius. Així de senzill. I si en vols pagar menys, te'n vas a viure on se'n paguen menys. Panamà és molt bonic. Alguns no podem triar. Els que poden, que ho facin.

Tot el que no sigui això és aprofundir en el descontentament per les desigualtats. Les grans revolucions socials de la història mundial han vingut per aquesta raó. La llavor perquè en vingui una altra està sembrada de fa temps.