Ho sabem tot?

Els menys espavilats fa temps que havien arribat a la conclusió que Ausbanc i Manos Limpias venien duros a una pesseta. Les dues presumptes entitats semblaven més interessades a desestabilitzar el sistema que a defensar-ne les víctimes. Sembraven discòrdia en un camp carregat de males herbes. Però la sal que deixaven anar ho arrasava tot. Qui hi ha al darrere?, es preguntaven els més pertinents. Una conxorxa d'elements de l'extrema dreta que, una vegada arribats al caos, es presentarien com els salvadors de la pàtria? L'abast final de la maniobra inquietant restava sempre en suspens. Ara tot queda una mica més clar. Busquessin el que busquessin aquests senyors, no van renunciar tampoc a enriquir-se. A Espanya la jugada curta sol prevaldre sobre qualsevol estratègia. Enfortits en la impunitat, segons indiquen els indicis raonables de criminalitat, es dedicaven a l'extorsió. Ja ho sabem tot. O no. Hi ha una part fosca. Segons diuen veus indignades del sector de la banca, les maniobres conjuntes d'Ausbanc i Manos Limpias no eren cap secret. I per què han quedat ara a la intempèrie? Potser perquè finalment havien tocat tendre. El mos els ha ennuegats. A Espanya encara hi ha valors sagrats. Ha estat Miquel Roca qui els ha parat el parany. Roca pertany a la cúpula de Banc Sabadell i defensava Cristina de Borbó contra Manos Limpias. Sense Manos Limpias no hi ha acusació particular. El secret a veus s'ha desvelat quan la víctima ho ha merescut. Només ho sabem tot quan ens ho volen dir tot.