Bombolles

La crisi més llarga passarà, potser, algun dia. Però continuarem pagant el piset com si fos un bé de luxe, i encara serem afortunats. Hipoteca o lloguer, tant se val: el totxo és or, i es paga a terminis durant tota la vida si es té la sort d'arribar a final de mes, ja se sap. Les misèries dels últims anys, la vergonya dels desnonaments, els abusos hipotecaris, han canviat poca cosa, més enllà de la indignada opinió pública. El govern espanyol anunciava ahir amb impunitat la impugnació de l'impost als pisos buits, una de les tres darreres normes que engreixen encara més les carpetes en què els magistrats del Tribunal Constitucional guarden les lleis que surten del Parlament. Folis i més folis que entorpeixen les sempre escasses polítiques públiques. Amb la primera liquidació de l'impost, es van obtenir 11 milions. El govern va anunciar que comprarà habitatges per al parc públic. I això que l'impost només és una petita molèstia per als grans tenidors de pisos, entitats financeres i societats immobiliàries que han mantingut tancades cases sense gent durant més de dos anys en llocs amb demanda comprovada, per contribuir a la seva manera a evitar la baixada dels preus. Madrid també amenaça de dur divendres vinent al TC la vella ILP d'habitatge, que inclou mesures contra la pobresa energètica. Ni fan ni deixen fer. L'absurditat del centralisme espanyol s'infla com la vella bombolla. Entre tots, punxem-la bé; que no torni a refer-se com la immobiliària, sempre disposada a aixecar el vol, lluent, damunt dels caps de la majoria que malda per conservar un sostre o encendre una estufa així com es pugui, i anar fent.