Crear per conviure

Destruir és ben fàcil: ho fa qualsevol. S'han carregat les ruïnes romanes de Palmira, els Budes de Bamian o el Pont Vell de Mostar. Abatre no és complicat; construir sí que té mèrit. Aquests dies m'he vist implicat en una experiència Erasmus+: estudiants i professors de secundària de sis països –Txèquia, França, Polònia, Turquia, Alemanya i Catalunya– hem estat treballant en el projecte Experience Art – Increase Motivation, una proposta sobre l'expressió i la creativitat com a camí per créixer com a alumnes i com a ciutadans. Per aconseguir un “món millor” no n'hi ha prou amb més policia, nous mitjans tècnics o lleis sofisticades. Cal canviar l'interior de les persones: ho va explicar de manera suggeridora la danesa Susanne Bier a la seva pel·lícula En un món millor (2010).

Aquest Erasmus+ que hem viscut a la multicultural ciutat de Salt (Gironès) pot generar l'optimisme operatiu que necessitem. Una cinquantena de joves se les van heure amb una expressió artística precisa, la “dansa contemporània”, i al voltant d'una temàtica gens fàcil, la “diversitat cultural”. No siguem ingenus: al món i a Europa neixen ideologies i actituds que disgreguen i que comencen a qüestionar drets bàsics, enverinant el cor de la gent amb egoismes destructors i discriminatoris.

Aquests adolescents s'han proposat –tenint en comú l'expressió corporal de la dansa i l'anglès com a llengua– aquests ítems: “a) un lloc nou? com m'hi sento?; b) interactuar amb altres; quin és el codi social aquí?; contacte, no contacte; c) on són les meves arrels?; sóc d'aquí o sóc d'allà? d) la riquesa de la fusió cultural, això m'enriqueix com a persona; e) tots som diferents, i en la diferència hi ha l'oportunitat”. Les seves preguntes i la col·laboració de la Càtedra Unesco de la UdG, Museu del Cinema, ConArte i altres entitats ho han fet tot possible i amb èxit.

Hi ha una psicologia de qui vol edificar i una altra de qui, simplement, és espectador passiu o, pitjor, envejós de la iniciativa d'altres. Experience Art ha descobert que l'única via que dóna sentit és la col·laboració. L'ètica ensenya uns mínims bàsics, drets que són com línies vermelles d'una moral universal comuna. Però no n'hi ha prou amb la raó, cal el cor i les emocions que, per algunes tradicions religioses o humanistes, s'entén com misericòrdia, filantropia o fraternitat.

La vigília de Sant Jordi vam ser també convidats dels castellers locals, els Marrecs de Salt. Els joves europeus es van adonar que les “human towers”, com en deien, no s'aixequen amb gent aïllada, sinó “fent pinya”. Són una creació corporal col·lectiva, una forma d'art. En el fons, l'expressió permet cooperar i així arraconar els “esvaïdors d'esperança”. Quan acabo l'article, em confirmen que tots són ja a llur casa. S'ha acabat l'estada però és clar que –amb el cap i també amb el cos– cal “crear per conviure”.