Valencians, encara

Com sol passar –com ens sol passar–, les notícies del País Valencià o de les Illes Balears que interessen a Catalunya solen ser les més efectistes. Les manifestacions que es van fer contra els decrets d'abolició lingüística escolar del govern de José Ramón Bauzà, en el cas insular. O la festa que dissabte passat va congregar milers de persones a la plaça recuperada de bous, en el de València. Això és normal. Encara que també ho hauria de ser que els mitjans i els lectors, o oïdors, o audiència, “catalans”, no limitessin la curiositat a les grans exhibicions i que fossin informats també –o demanessin ser informats– sobre la situació de mestres, pares i alumnes a les Illes, que van propiciar la revolta o la resistència. O sobre el treball que ara mateix concreta la Generalitat presidida per Ximo Puig a fi de restaurar la terra devastada pel PP. Això importa menys. I això és un error. Perquè, si es tracta de llengua i de cultura, tot el d'allà o més enllà hauria d'interessar ací. Allò de “ja s'ho faran”, els valencians o els mallorquins, ha d'esmussar les dents i el cervell. “Ja s'ho faran els apatxes”, amollaven els comanxes sense ser conscients de què s'hi jugaven. Per això ara és important saber i conèixer que el diari digital La Veu del País Valencià ha multiplicat els usuaris únics o que el diari Levante –malgrat el nom, un dels mitjans de referència allà baix– ha anunciat que a partir de diumenge oferirà als lectors el seu digital també en català. Ah collons i ah que bé!