Culpa de l'abstenció

Segona volta electoral a l'Estat. Un fet sense precedents en la democràcia. La coherència dels quatre partits i actors principals els ha dut a la repetició d'eleccions, com també la inutilitat a l'hora de teixir possibles pactes.

La pregunta és ara qui hi perdrà més. L'electorat acostuma a estar convençut ideològicament de qui vota i és més partidari de castigar-lo amb l'abstenció si l'ha decebut que no pas de canviar de llista. Per això serà clau en les eleccions del 26-J el paper de l'abstenció i a qui afectarà en més gran mesura. Els quatre mesos de govern en funcions i de negociacions fallides només semblen afavorir l'abstenció, i no pas una més gran participació. El cap de llista a qui afecti més podrà dir “l'abstenció ens ha perjudicat”, per justificar el mal resultat.

Els quatre partits d'aquest joc del parxís han ofert motius als seus votants per abstenir-se. El PP, per haver-se inhibit i perquè ha donat temps a fer que emergissin nous casos de corrupció. El PSOE, perquè Sánchez no se n'ha sortit i s'ha estavellat, i perquè segueix flirtejant entre l'esquerra i la gran coalició que reclama l'Íbex 35. Podemos, perquè no aconsegueix trencar la dinàmica de la vella política. Ciutadans pacta amb els socialistes però lamina l'electorat del PP i comença a exposar-se massa en públic.

Aquesta mateixa abstenció pot generar lleugeres modificacions del repartiment de diputats, però no s'entreveuen prou significatives per fer modificar l'actual aritmètica que ha estat impossible de quadrar. Per tant, les dificultats per al pacte podrien reeditar-se. L'escenari ens abocaria a una nova ronda de consultes. O el que seria pitjor, haver d'acceptar aquells pactes que ara no s'han vetat, tant si és la gran coalició PP-PSOE-Cs, com d'altres. És a dir, poden veure's obligats a pactar un govern que es podria haver fet mig any abans. De moment, Sánchez ja va demanar ahir disculpes a Rajoy per haver-li dit “indecent”.

Si ara els partits han volgut demostrar que la culpa de la repetició era de l'altre, no vull ni pensar en cas que s'albiri o s'acosti la possibilitat d'arribar a una tercera volta.