Sentit d'estat

Sa majes­tat el rei, etcètera, sig­narà avui el reial decret –per això és reial– que fixarà automàtica­ment el 26 de juny com a data per a repe­tir les elec­ci­ons fra­cas­sa­des. Aquesta gent, els uns i els altres, es pas­sen tot el sant dia amb la Cons­ti­tució en la boca, però a l'hora de la veri­tat cons­ti­tu­ci­o­nal, a l'hora de les res­pon­sa­bi­li­tats i els pac­tes d'estat, no tenen dents. Tres dels qua­tre grans par­tits que es rifen la gover­na­bi­li­tat d'Espa­nya fan pinya quan es tracta de defen­sar la uni­tat de la pàtria. Però quan cal demos­trar si tanta pàtria té cap sen­tit, la uni­tat només és ter­ri­to­rial. Espa­nya, doncs, obre de nou la magrana de les elec­ci­ons. L'ange­li­cal elec­to­rat que no s'abs­tindrà i que acu­dirà a urnes per veure si d'una per totes l'arte­facte té algun sen­tit faria bé aquesta vegada de ser més exi­gent. Com que hi ha la rao­na­ble pos­si­bi­li­tat que els resul­tats no siguin gaire dife­rents, hau­rien de dema­nar als seus repre­sen­tants que els digues­sin amb qui volen pac­tar, per si paga la pena per­dre la jor­nada. El PP ja ho ha dit. Pac­tarà amb ell i amb Ciu­ta­dans i el PSOE, sem­pre que Rajoy sigui pre­si­dent. No pac­tarà amb ningú perquè ho sigui un altre. Ciu­ta­dans ja ho ha demos­trat: pac­tarà amb qui sigui menys amb els dimo­nis: és a dir, Pode­mos i la brossa inde­pen­den­tista. Pode­mos, també. Pac­tarà amb tot­hom menys amb el PP i Ciu­ta­dans. I el PSOE? Vet ací el ten­dre. Perquè és el PSOE qui deci­deix si anar a urnes té sen­tit. I per ara només vol pac­tar amb Ciu­ta­dans. Doncs, no en té.