‘Dreams'

En anglès significa ‘somnis'. Probablement és la paraula que tothom aprecia més de l'idioma britànic. I és perquè el somni forma part de la nostra existència, no únicament com una fase necessària per seguir vivint, sinó en la seva accepció onírica: els somnis ens permeten evadir-nos de la realitat i de la rutina; ens transporten a llocs; ens fan viure aventures, realitzar anhels i anar a altres dimensions, sense les quals ens seria més difícil suportar l'existència.

En la literatura, el cinema, el teatre, la poesia, la música, el ballet, la pintura i en altres manifestacions artístiques, els somnis en són la part essencial; transporten l'espectador/lector i li permeten evadir-se i formar part d'una altra realitat. La cultura britànica i americana fan un ús insistent del somni com a argument de tantes i tantes històries i peces teatrals, i és per això que els dreams s'han convertit en patrimoni de la humanitat, part necessària per continuar vivint... i somniant!

El cinema és un dels puntals dels nostres somnis. Endinsar-nos en
una pel·lícula –sobretot, en una bona pel·lícula– et desconnecta de la realitat per situar-te en una altra de diferent, de la qual traiem experiències, i també et fa sentir la màgia de viure una altra existència.

És per això que em vaig quedar
astorat davant d'un rètol inserit als
vidres del Museu del Cinema de Girona, al carrer Sèquia, que literalment parlava d'un descompte del 20%
en tots els articles, “per jubilació”. En un impuls irrefrenable vaig plantar-me a dins, tot preguntant com podia ser que el Museu del Cinema es jubilés. Com una entitat pot arribar a la jubilació? Les persones jurídiques poden jubilar-se?

La resposta era senzilla: qui pensa jubilar-se és el titular de la botiga de venda de pel·lícules, reclams, imatges i altres elements vinculats a la cinematografia. Es clausurarà la botiga, que regentava un empresari autònom. Li ha arribat l'hora i vol plegar. Els temps són difícils per a tothom, fins i tot per a la venda d'aquests dreams, petites mercaderies creades a l'entorn del cinema, i còpies de films. Però no afectarà el museu, que continuarà amb l'exhibició de maquinària cinematogràfica, i amb la realització d'altres activitats.

El Museu del Cinema, amb la
col·lecció Mallol, és un reclam excepcional de la ciutat. No tant per als residents, que no solen visitar-lo, com succeeix amb la resta de museus, però sí per als forasters. La botiga del museu aporta una impagable imatge dels somnis congriats en les pel·lícules, i seria una llàstima que desaparegués. Els responsables de la institució faran bé de repensar-ho, i assumir-ho com a activitat pròpia, sense la qual aquell lloc perdria bona part del seu encant.