La por

“Aprofito per pensar,/ per imaginar-me/ laberints a on aniré/ a buscar els meus somnis:/ tard o d'hora els trobaré/ perquè no hi ha res/ que a mi em sembli aterridor./ Uh! Oh! No tinc por!”, diu la cançó del Club Súper 3. La CUP en va fer dissabte la seva versió particular i es va manifestar amb el lema Sense por! en contra de la judicialització de la política catalana, pels requeriments judicials a 291 ajuntaments catalans arran del seu suport a declaració del 9-N al Parlament i per la impugnació del govern espanyol al Tribunal Constitucional de lleis catalanes. Totalment d'acord. Encara més: més enllà de tots aquests alcaldes i càrrecs municipals que mereixen suport per la seva valentia, també s'hauria de recordar que, per l'altre 9-N, el de les votacions, Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs estan querellats per la fiscalia.

De qualsevol manera, està bé expressar que els independentistes no tenen por de plantar cara al govern espanyol i al TC. Només faltaria. Però poca por poden tenir la multitud de catalans que, manifestant-se repetidament i impulsant el procés, han posat en l'eix de la política el projecte d'independència. Una multitud heterogènia, generosa i determinada que no categoritza entre els que tenen més o menys por o els que mereixen més o menys suport. Perquè els primers que estan plantant cara al govern espanyol i al TC són el govern català i el Parlament. Perquè no tenir por és més fer que dir. Perquè no tenir por el primer que requereix és tenir la valentia de ser més generós que sectari. Perquè no tenir por en aquest desafiament que és el procés independentista és sobretot assumir responsabilitats de govern per avançar en l'objectiu comú. Perquè no tenir por en aquest moment transitori vol dir ser més pragmàtic que dogmàtic a l'hora d'impulsar l'obra de govern i de donar suport als pressupostos. Perquè no tenir por és treballar perquè l'independentisme sigui més integrador en lloc de dir a segons qui que s'aparti. Perquè no tenir por és tenir la voluntat de posar l'objectiu comú, com han fet ERC i Convergència amb Junts pel Sí, en lloc de fer maniobres de desgast dels que haurien de ser companys del procés. Perquè no tenir por no és buscar la divisió dels que són (haurien de ser) companys de procés. Perquè no tenir por és també sacrificar perfil partidista, com han fet els integrants de Junts pel Sí, mentre duri el procés. Perquè no tenir por no és escenificar la desobediència sistemàtica sinó consensuar l'acció estratègica per assolir l'objectiu.

La cançó del Club Súper 3 també diu: “Sé que he de lluitar per no deixar escapar tot el que la vida em porta.” Doncs això. Perquè, de por, de moment no n'ha demostrat ningú. O sí?