Els subjectes pedants

Estupefacte es va quedar ahir Jordi Basté quan el coordinador polític d'Esquerra Unida i Alternativa li va argumentar el canvi d'estratègia de Catalunya Sí que es Pot. La coalició que va fer un magre paper el 27 de setembre ha confluït encara més amb Ada Colau. I ara vol articular una força política més sòlida sota el paraigua de l'alcaldessa. Explicar això és difícil, perquè els més savis es perden amb els moviments de tota aquesta tropa. Però Joan Josep Nuet ho va enredar encara més: “No farem una sopa de sigles, sinó un nou subjecte en què els partits que hi participin siguin un actiu.” Enhorabona! Cada nova especialitat acadèmica marca el territori amb un argot incomprensible perquè el poble pla la canonitzi. Això ho van començar els metges i els farmacèutics fa anys, després van arribar els enginyers, les escoles de negocis i els informàtics, i ara s'han sumat a la tanda els politòlegs. Deien abans els metges que no podien cobrar una visita a cent pessetes per diagnosticar un mal de cap i que per això en deien cefalea. Ara els politòlegs no cobren, però volen agafar volada i importància. Per això s'han inventat “el relat”, “els actors”, “el subjecte” i “l'actiu”. Una part dels polítics els ajuden. Els qui tenen més memòria deuen recordar que abans Batasuna parlava igual. Del “conflicte” i de les “parts”. Però ells tenien l'excusa de l'eufemisme obligat per evitar la presó. La “nova política”, quina excusa té per ser tan retòrica i pedant? Quin actiu! Caram amb els subjectes!