A veure qui fa més por

“I comencem.” Amb aquestes paraules finalitza el vídeo electoral amb què Mariano Rajoy donava dilluns el tret de sortida a la seva campanya electoral. Des del palau, on ha estat pràcticament reclòs des de l'endemà del 20-D esperant pacientment que fracassessin –per pura lògica matemàtica– els pactes impossibles de PSOE, C's i Podem, el president en funcions i candidat del PP ens ha deixat ben clar que sap contra qui se la juga, i sembla que pensa jugar-hi fort. En un vídeo de gairebé de dos minuts, amb dos únics plans i amb una finestra que dóna a un pati de La Moncloa, un Rajoy sense corbata i amb el seu característic posat inexpressiu avisa els espanyols que el 26-J es troben davant d'una cruïlla i han de triar entre la recuperació econòmica, el creixement i l'ocupació (coses que se suposa que ell representa) i, atenció, la incertesa, la inestabilitat i la inseguretat. I qui els portarà cap a aquests camins foscos? Doncs “l'alternativa extremista que apareix com un dissolvent d'allò bo que tenim”, una manera molt subtil de referir-se a Podem.

Utilitzant sense cap vergonya la seu del govern espanyol i fent cas omís de la llei electoral, Rajoy intenta atiar el discurs de la por contra Podem, sabedor que després de l'acord a què ha arribat la formació de Pablo Iglesias amb IU, podria arribar a passar que les forces d'esquerra sí que sumessin aquest cop per formar govern. Si el PP pensa anar per aquí, i fer de la por l'argumentari principal de la campanya, haurà de demanar al seu cap de llista que demostri més convicció que la que mostra al vídeo. Un dels estats emocionals que pot generar de forma conscient una estratègia política és la por, que provoca reaccions molt poderoses a l'hora de mobilitzar l'electorat. La sensació de por, sosté la ciència política, predisposa l'elector a buscar solucions contundents. No ha d'oblidar, però, el PP, que hi ha qui també atia el discurs de la por envers ells. Al final haurem de veure qui els fa més por.